En referència als casos de presumpta corrupció (presumpta ja que cap ha acabat amb condemna i coneixent la justícia espanyola possiblement cap n’acabarà), com el de F. Millet, M. Alavedra/B.Muñoz/L. Prenafeta/ Luigi o els dels informes de la Generalitat:
1) Cap partit actual queda fora de la sospita. Ni CiU (Millet, Prenafeta, Alavedra), ni PSOE (Millet, Muñoz, informes), ni PP (Millet era patró de la fundació del PP, FAES) ni el tripartit implicat en el tema dels informes. A nivell de Països Catalans el PP s’emporta la palma corrupta amb els casos Gürtel, Palma Arena, Calvià i Rodrigo de Santos.
2) Els acusats són innocents mentre no es demostri el contrari. Millet menja a part ja que ha confessat una part del que ha fet i és un personatge paranormal capaç de timar fins i tot als con-sogres al pagar el casament.
3) El jutge que du el cas M. Alavedra/B.Muñoz/L. Prenafeta/ Luigi no mereix gaire confiança, és el mateix que va clausurar l’ÚNIC diari en llengua basca i després no va poder provar cap vincle amb cap delicte, el que va assaltar les escoles de basc AEK amb el mateix resultat, el que va anunciar haver fet la més gran troballa de droga de la història en un vaixell que no duia droga, el qui va cursar l’ordre de detenció de Bin Laden quan tot el món l’està cercant, qui va imputar amb resultat zero a Pinochet o ha intentat, sense cap èxit obrir les fosses de la guerra del 1936. Va ser ministre del PSOE fet que posa en dubte la seva imparcialitat. Se’l coneix per fer grans operacions mediàtiques amb cap resultat penal.
4) La justícia espanyola no sembla precisament justa ni eficient. Per quin motiu Millet és al carrer després d’haver manllevat 25 milions d€ i en canvi Enric Duran, acusat de manllevar mig milió per denunciar el capitalisme, fou condemnat a presó sense fiança o en Franki de Terrassa fou empresonat preventivament per, se suposa, haver arrencat un drap amb els colors espanyols.
5) És poc probable que Millet hagi actuat sol. Aquest patró de la fundació del PP, que també va pagar a la fundació socialista Olof Palme, a la fundació de CDC, a Àngel Colom i la majoria de partits de L’Ametlla del Vallès, per exemple, comprava silencis i això escampa el dubte sobre tots.
6) CDC hauria de tornar els diners cobrats del Palau de la Música o bé organitzar una cadena de concerts. Com pot justificar la fundació convergent que els diners que recull una fundació musical acabin a un partit?.
7) Caixa Catalunya hauria d’aclarir en quin apartat de la seva obra social inclou fer pagaments al PSOE. Aquesta caixa fa obra social o obra social-ista?.
8) Esquerra va presentar-se sota els lemes “Aire fresc” i “Mans netes” i ara adjudica informes a 11.999 pel sol motiu que si fossin a un preu de 12.000 € caldria fer un concurs públic. Això és transparència?.
9) Mai cap partit descobreix internament els casos de corrupció. Perquè no fan “auditories de seguretat”?.
10) CDC i PSOE exclouen als imputats quan encara són innocents, mentre no es demostri el contrari, sense esperar a la sentència. CDC oblida que Alavedra era membre del consell consultiu del partit i Alavedra vicepresident de la fundació Catalunya Oberta que fa de lobby pensador del partit. El PSOE diu que va expulsar Lluís Garcia i al mateix temps els ajuntaments socialistes contractaven obres amb ell.
11) El nacionalisme espanyol ha fet un brut intent d'aprofitar uns casos concrets posant l'etiqueta "catalana" a tots aquests afers. Lleig. Com diu el pilot Jaume Alguersuari: "Quan perdo sóc el pilot català i quan guanyo sóc el pilot espanyol".
12) Fan vergonya aliena les declaracions de Jordi Pujol i Agustí Colomines dient que tiraran de la manta i podem acabar com a Itàlia. Recorden en Pasqual Maragall parlant del 3 %. Els qui no entenem res d'aquesta "alta política" només ens queda la sensació que uns es tapen als altres.
Tot l’espectre polític és en dubte i això és molt perillós. Als espanyols no els importa gaire; el seu país sempre ha estat corrupte. En el que duem d’any han detingut 17 alcaldes acusats de corrupció i no passa res. Han conviscut amb Roldán, el germà de Guerra, Julio Feo, la “bodeguilla”, Manuel Pardo y Colón de Carvajal, Marbella, el cas Gurtel, el cas Faisán, el cas Palma Nova, Rodrigo de Santos, els Albertos, la Unió Europea condemnant la corrupció urbanística al País Valencià, i ells van fent. Però Catalunya no és com Espanya i si aquí s’imposa el model de corrupció ja no tindrem res. No valdria la pena ni la independència si ha d’estar en mans de persones com aquestes. Diu Joan Ferran (PSOE) que la independència no arreglaria tot això. Potser no. El que és segur és que tot això ha passat mentre som dependents d'Espanya i els corruptes sempre voldran mantenir l'statu quo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada