Demà, fa 110 anys, es va fundar el Futbol Club Barcelona. Seria ociós justificar la importància d’aquest club. N’hi ha prou amb dir que és el segon club del món, després del Benfica, amb més socis, 176.000. És l’únic que ha disputat una competició europea sempre des de 1955, l’únic que ha aconseguit en una sol any els cinc títols a que optava i l’únic que té seccions en 14 esports diferents.
Però el que fa veritablement únic al Barça és que ha servit i està servint com a porta a la catalanitat a desenes de milers de persones que arriben a Catalunya sense saber on són. El Barça és el primer que els fa veure que alguna cosa hi passa. Després, amb el temps, vindrà la resta. I la resta és molt.
Però el que fa veritablement únic al Barça és que ha servit i està servint com a porta a la catalanitat a desenes de milers de persones que arriben a Catalunya sense saber on són. El Barça és el primer que els fa veure que alguna cosa hi passa. Després, amb el temps, vindrà la resta. I la resta és molt.
- Car és l’únic club que va ser clausurat (per xiular l’himne espanyol) el 1925 per Primo de Rivera qui va iniciar una persecució del fundador, H. Gamper, que acabaria 5 anys després amb el suïcidi de Gamper per aquest i altres motius,
- l’únic club de futbol del món que ha patit l’execució del seu president, Josep Sunyol,
- l’únic club de futbol del món que ha patit l’execució del seu president, Josep Sunyol,
- va haver de patir un canvi de nom per ordre del dictador espanyolista pel de Club de Futbol Barcelona (1940)
- junt amb l’U.E. Sant Andreu se li va obligar a introduir la bandera espanyola (substituint la catalana), odiada per l’afició, dins de l’escut entre 1940 i 1949,
- entre 1940 i 1953 la presidència del club fou designada pel govern espanyolista,
- el 1953 el govern espanyol va obligar a cedir un jugador decisiu que ja jugava al Barça, a un altre club sense cap més motiu que afavorir el club de la capital que, fins aleshores, tenia un palmarès inferior al català.
- el club que ha patit el més escandalós favoritisme arbitral a favor de l’equip del règim espanyolista.
Per tots aquests motius el Barça és més que un club. Com els italians cridaven Viva Verdi (Visca Emanuel Rei D’Itàlia) durant l’ocupació austríaca molts catalans cridaven i criden Barça sota l’ocupació franquista i l'actual espanyola. I malgrat l’espanyolització imposada el Barça no només ha resistit sinó que ha escrit algunes de les jornades en que els catalans han sentit més orgull de ser-ho. Ha tornat, amb escreix, tots els cops rebuts des d’Espanya, ha internacionalitzat Catalunya i ha retornat l’orgull d’un poble.
Ningú que conegui la història del club criticaria que el president del Barça es posicioni políticament. Quan Laporta ho fa només recull el testimoni dels qui el van precedir i van haver de patir la humiliació de clausures, afusellaments o imposicions d’escuts i presidents. A tots els qui havien de callar mentre se’ls humiliava per ser catalans, J. Laporta, els ha tornat la veu. I alguns fins i tot ho han pogut viure en persona com el seu equip, el més perseguit d’Europa, ho guanyava tot. I com la senyera, tant de temps perseguida, s’alçava en mans del capità davant d’aquells que la van voler exterminar. Ni van poder, ni podran.
- junt amb l’U.E. Sant Andreu se li va obligar a introduir la bandera espanyola (substituint la catalana), odiada per l’afició, dins de l’escut entre 1940 i 1949,
- entre 1940 i 1953 la presidència del club fou designada pel govern espanyolista,
- el 1953 el govern espanyol va obligar a cedir un jugador decisiu que ja jugava al Barça, a un altre club sense cap més motiu que afavorir el club de la capital que, fins aleshores, tenia un palmarès inferior al català.
- el club que ha patit el més escandalós favoritisme arbitral a favor de l’equip del règim espanyolista.
Per tots aquests motius el Barça és més que un club. Com els italians cridaven Viva Verdi (Visca Emanuel Rei D’Itàlia) durant l’ocupació austríaca molts catalans cridaven i criden Barça sota l’ocupació franquista i l'actual espanyola. I malgrat l’espanyolització imposada el Barça no només ha resistit sinó que ha escrit algunes de les jornades en que els catalans han sentit més orgull de ser-ho. Ha tornat, amb escreix, tots els cops rebuts des d’Espanya, ha internacionalitzat Catalunya i ha retornat l’orgull d’un poble.
Ningú que conegui la història del club criticaria que el president del Barça es posicioni políticament. Quan Laporta ho fa només recull el testimoni dels qui el van precedir i van haver de patir la humiliació de clausures, afusellaments o imposicions d’escuts i presidents. A tots els qui havien de callar mentre se’ls humiliava per ser catalans, J. Laporta, els ha tornat la veu. I alguns fins i tot ho han pogut viure en persona com el seu equip, el més perseguit d’Europa, ho guanyava tot. I com la senyera, tant de temps perseguida, s’alçava en mans del capità davant d’aquells que la van voler exterminar. Ni van poder, ni podran.
Grans apunts històrics!! Val la pena recordar-ho per aquells que, falsament, diuen que no s'ha de barrejar política amb esport. El que els cou realment és el que representa el Club. Tot un orgull ser del Barça!
ResponEliminaSí, els mateixos que diuen que no s'ha de barrejar política amb esport són els que bramen quan juga la selecció espanyola. I per quin motiu ens hauríem d'identificar amb la selecció si no fos per motius polítics?.
ResponEliminaI són els qui sistemàticament parlen del Barça però amaguen la seva història. Com va dir ahir l'ex-president Montalt: un Barça-Madrid, ahir i avui, és un Catalunya-Espanya.