dijous, 19 de novembre de 2009

17. Les Veus del Pamano: franquisme, Highlands i català oriental

La sèrie de TV3 “Les veus del Pamano”, basada en la novel·la de Jaume Cabré, ha estat un èxit. El programa més vist a la comunitat autònoma de Catalunya. L’obra explica amb brillantor una etapa del nostre passat que ha condicionat de forma contundent el nostre present. Sense aquells moments no hi haurien aquests. Sense aquella repressió possiblement no hi hauria aquesta Catalunya agenollada. També cal dir, però, que aquella espanyolització imposada hauria destruït qualsevol poble. El nostre no.

La repressió espanyolista del franquisme és narrada amb cruesa. La col·laboració de moltes persones, per por o per venjança, també. I la venjança va venir causada per la brutalitat que molts van viure a la república. No és casualitat, tampoc, que la senyora del poble durant el franquisme ho sigui encara avui i financi la revista cultural del poble. És una bona metàfora de que, malgrat els excessos del franquisme, no hi va haver ruptura sinó reforma. Les tombes són pels vencedors. Als maquis, amb un homenatge sempre posposat, com el tinent Marcó, els hi queden només les fosses.

Un dels encerts de la novel·la i de la sèrie, és l’ambientació a una zona, el Pallars, acostumada a quedar arraconada. L’ambientació televisiva ha estat excel·lent i la tria ha permès conèixer unes contrades vers les que, la macrocefàlica Barcelona, acostuma a viure d’esquena o de visita de cap de setmana. Massa sovint oblidem que allà i a la Catalunya Nord, va ser el bressol de la nostra nació. Tothom sap que són les Highlands per Escòcia. Hol·lywood hi ha dedicat pel·lícules com “Rob Roy”, “Braveheart” o “Highlander”. Amb “Les veus del Pamano” Catalunya ha pogut veure un tast de les seves Highlands. A més ho ha fet amb metàfores precioses com l’escena del mestre escoltant el riu amb els infants. Un riu que diu “ara hi sóc, ara no hi sóc”. O la del fet que des del poble ningú escolti el riu, excepte els qui van a morir.

Cal felicitar TV3, malgrat la deriva espanyolista dels seus informatius, per aquesta iniciativa. Hauria estat, però, una excel·lent oportunitat per escoltar el català oriental que hi passa desapercebut. Els jueus polonesos parlen jiddish a la sèrie però la gent del Pallars parla un dialecte que gaire té a veure amb el d’aquella terra. Sempre ens quedarà Puyol per poder-lo escoltar. “Les veus del Pamano” amb la també excel·lent “Caçadors de paraules” o “Thalassa” fan que TV3 no sigui, de tant en tant, una televisió regional en català sinó una cadena nacional i de qualitat. Felicitats a qui correspongui.

4 comentaris:

  1. Completament d'acord amb tu. Crec que aquesta percepció ha estat àmpliament compartida per crítica i públic.

    ResponElimina
  2. Doncs celebro que estem d'acord i que aviat veiem altres sèries en aquesta línia.

    ResponElimina
  3. Molt bé la comparació amb el paper dels jueus. Que no hi hagués quedat bé el Carles Canut? L'actor pallarès més internacional i marginat de la sèrie.

    ResponElimina
  4. Certament en Canut era un candidat magnífic pel paper de batlle ex-contrabandista, per exemple.
    Potser el seu suport al sobiranisme no l'ha ajudat.

    ResponElimina