25. PSOE i CiU: els aïllem o ens hi aliem? (i 2)

L’autonomisme és una forma moderada d’unionisme. Creu en la unitat de l’estat però s’enganya creient en la voluntat plurinacional d’aquest. L’estat espanyol va néixer per expansionar Castella, imposar la seva llengua i lleis. És el seu còdig genètic. Els autonomistes es posen una vena als ulls i ho amaguen. Els independentistes sols no ens en sortirem. Necessitem que els autonomistes visualitzin que el seu projecte és inviable. Quan només hi hagi dos bàndols, quan l’autonomisme s’atipi de fer pedagogia entre analfabets, del peix al cove i de pidolar, llavors l’espanyolisme haurà perdut la batalla.

Ara bé. Si deixem sols als autonomistes, ara, què hi treiem?. El debat sobre l’estatut és una batalla entre unionistes. Els més espanyolistes s’oposen a l’estatut, els més catalanistes el defensen. No és la nostra guerra però hi ha un bàndol que són dels nostres. I ho són perqué defensen el que el poble català, en referèndum, ha aprovat. Hauríem de ser al seu costat tot i no creure en el seu estatut. Fer-los veure que l’estat plural que somnien no és viable. Si la sentència del constitucional és favorable a l’independentisme trinxaran l’estatut i desenes de milers d’autonomistes tips poden passar-se a l’independentisme. Per això si hi ha Solidaritat Catalana l’independentisme hi hauria de ser, amb discurs propi, promovent en paral.lel les consultes; però hi hauria de ser. I hauria d’aprofitar per legitimar-se davant dels autonomistes que, possiblement, es trobaran sense referent polític.

Suposo també que hi haurà independentistes que optin per deixar en evidència l’autonomisme de PSOE, CiU i ICV. Intentin obrir una tercera via i denunciin, amb raó, que l’estatut actual és un nyap. Seria el més lògic quan l’autonomisme ha optat sempre per menysprear qualsevol sortida sobiranista. També serà el més cómode. Però no ens juguem només un estatut. El que és en joc, en realitat, és si allò que el poble català ha votat ho poden canviar déu persones amb els càrrec caducats i que, alguns, mai han trepitjat el nostre país. Això és la dignitat de Catalunya.