Després de 30 anys sense avançar en la llei electoral sembla que els partits comencen a moure's. Queda un any per a les eleccions i fóra bó tapar els afers de corrupció amb una cortina de fum. Ahir Mas va deixar en evidència a Montilla qui va negar-se a debatre sobre les llistes obertes. El PSOE es va quedar sol. Fou un pas valent el fet de dir que calia obrir les llistes d'alguna manera. No hi ha un clam popular, és cert, però el sistema actual on els partits ho maneguen tot no s'aguanta. Montilla va quedar fora de joc i va proposar un sistema alemany que només genera un bipartidisme corregit i no obre pas les llistes. Per quin motiu són importants les llistes obertes?.
Primer observem les principals opcions al presentar llistes electorals:
- Llistes tancades: Llistes presentades pels partits als electors on no pot votar-se a candidats d'altres llistes. Hi ha dues opcions:
(a) Bloquejades: els electors no poden canviar res de la llista. Només a 3 estats de l'UE s'aplica aquest sistema a les eleccions locals: l'espanyol, el francès i el portuguès.
(b) No bloquejades: els electors poden modificar l'ordre de la llista. S'usa en la majoria d'eleccions locals europees i a les estatals de Brasil i Finlàndia, per exemple.
- Llistes nominals: A cada llista es tria el nom del candidat. És el sistema usat a Bolívia, Argentina o Colòmbia.
- Llistes obertes: l'elector tria els seus candidats que poden ser de partits diferents i fins i tot el seu ordre. S'usa a Luxemburg, Suïssa o el senat espanyol.
Sembla, doncs, que les llistes tancades i bloquejades suposen una limitació pels votants a l'hora de triar i una dependència dels partits. En canvi les llistes obertes són una proposta de candidats dels partits però és l'elector qui tria.
Les llistes obertes semblen el sistema més democràtic. Hi ha 2 exemples que poden ser vàlids. A Bèlgica, el parlament és escollit mitjançant llistes de candidats proposades pels partits però són els votants qui acaben dient quina "preferència" tenen per cada candidat. A Irlanda es combina un vot proporcional amb el preferencial per cada candidat.
Les llistes obertes poden suposar una certa limitació a la partitocràcia que vivim, una de les pitjors d'Europa, als estats espanyol i francès. Pensem que el votant no només pot decidir entre candidats de diferents llistes sinó fins i tot l'ordre d'una mateixa. Així, serien les persones amb més mérits i no les que designi el partit de forma obscura, les qui serien escollides. Amb aquest sistema, per posar un exemple, el PSOE podria presentar Montilla com a cap de llista i resultar que Castells fos el més votat. O podria ser que CiU presentés Durán i fos Campuzano qui obtingués més preferències. Així tindríem una informació suplementària sobre la voluntat dels votants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada