Vilaweb ha renovat la seva imatge i continguts aquest matí. La nova versió sembla, pels optimista, molt completa, i pels pessimistes massa atapeïda. En tot cas Vilaweb continua essent un puntal del periodisme a la nostra nació. Hi té uns elements peculiars: ésser la primera cronològicament, abastar amb nitidesa tots els Països Catalans, la seva independència, el rigor informatiu i, finalment, informar sobre el que molts callen.
Seria injust atribuir tot el mèrit a una sola persona, tant injust com negar que Vicent Partal ha estat l’element clau en Vilaweb. I no només en ella. Partal és una persona que ha sabut fer un allioli del professionalisme amb la militància. La seva tasca informativa és ingent. Ha estudiat com ningú els moviments de les nacions sense estat en especial a l’Europa Oriental i en primera persona. Fou el primer qui, als vuitanta, ens parlava de nacions que ni coneixiem. Només un tast són els seus brillants articles a “Lluita” o “El Temps” destacant el monogràfic que el 1993 va publicar el setmanari valencià (446) titulat “Un món de nacions” i que fou molt de temps un petit tresor de referència. Fou el primer, també, que va parlar de internet quan ningú sabia que volia dir i ha estat el pioner en noves tecnologies als Països Catalans. I a ell li devem ser avui una nació puntera en aquest camp.
Tot aquest èxit professional no ha convertit el periodista valencià en un acomodat. Mai ha deixat de militar pels seus ideals. Els seus articles imparcials enmig de la batussa entre ERC i CiU els darrers anys han estat un bàlsam, la seva visió d’estat va més enllà de les limitacions de les sigles. Fa només unes setmanes el veia pels carrers de Carcasssona amb la seva càmera filmant i prenent fotos com un més. Se li veia a la cara la felicitat davant l’èxit de la manifestació. La felicitat de l’idealista, de l’utòpic. Potser és aquest compromís ha provocat que no tingui encara la creu de Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada