.
A la Bretanya les plaques són superbes. Inclouen la bandera nacional i el nom en bretó, Breizh. Cal apuntar que la bandera, anomenada “gwen-ha-du” (blanc i negre) va ser creada per reivindicar la independència i fou prohibida durant dècades. Actualment és molt popular. Els temps canvien. A Còrsega també han optat per la bandera nacional enlloc del distintiu oficial. A Alsàcia han decidit posar-hi l’escut i el nom de la “regió” i a la Provença l’escut tradicional que inclou les quatre barres que compartim com a germans.
En altres casos han posat el distintiu del consell regional i gràcies. Ja és molt mirant-s’ho des del sud de les Alberes on els catalans no tenen dret ni a això. A Catalunya Nord, que forma part de la regió Llengadoc-Rosselló, han escollit el logotip modern que no té cap tradició. Per això CDC ha impulsat la campanya per reclamar una matrícula amb la senyera. Ja duen més de 7.600 signatures.
Els catalans del nord no tenen la senyera a la matrícula però tenen un distintiu territorial. Els del sud no tenim ni això. Tenim el menyspreu d’un ex-president amb les mans tacades de sang des de les Açores; la mentida, perpètua d’un “govern amic” i la complicitat vergonyosa del tripartit. Si els polítics actuals no han aconseguit ni això, que és tant senzill com els francesos ens han demostrat, qui creu que són capaços d'aprovar cap estatut. Si volem matrícules amb distintiu territorial: ens independitzem o ens annexem a França. Així almenys farem front comú amb els catalans del nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada