dimecres, 30 de maig del 2012

549. Quines cançons tocarà The Cure a Barcelona?

Si no hi ha sorpreses de darrera hora el concert es basarà en 'Wish' que celebra 20 anys i és possiblement el millor àlbum del grup. Això no evita que hi hagi nombroses peçes antigues (A forest, A hundred years) i altres de molt recents com Sleep When I'm dead, The end of the world o The hungry ghost:


Plainsong

Pictures of you

High

The end of the world

Lovesong

Push

In between days

Just like heaven

From the edge of the deep green sea

The hungry ghost

Play for today

A forest

Bananafishbones

Lullaby

The walk

Mint Car

Friday I'm in love

Doing the unstuck

Trust

Want

Wrong number

A hundred years

Disintegration

The lovecats

Close to me

Let's go to bed

Sleep when I'm dead

Why Can't I be you

Boys don't cry

dimarts, 29 de maig del 2012

548. Qui serà The Cure aquest cop?

 El primer concert de la gira de The Cure ja s'ha produït. Fou al PinkPop Festival als Països Baixos. Hi havia certa expectació per la formació que presentaria el grup, sempre canviant, després de la negativa del guitarra Porl Thompson de participar-hi. Thompson, cunyat, d'Smith manté una tempestuosa relació amb ell. Definitivament no es repetirà la formació que va visitar Barcelona el 2008. Aquella nit The Cure va actuar formada per 4 membres. Aquesta vegada seran 5 dels que tres repetiran:

A la veu i guitarres l'imprescindible Robert Smith.

Al baix Simon Gallup, l'alter ego d'SMith i l'únic, amb ell, que sempre ha estat al grup.

A la bateria Jason Cooper qui es va integrar el 1995.

Les dues novetats són un retorn i una nova incorporació.

Reeves Gabrels és la principal novetat, el guitarra de David Bowie havia col·laborat puntualment els anys noranta amb The Cure per exemple a la peça 'Wrong number'. El nord-americà és un mestre de la improvitsació i ha substituït el millor possible Porl Thompson. De fet ha estat lloat després del concert com un dels fonaments de l'actuació. La seva participació al tour ha estat una sorpresa car només poc abans del primer concert va anunciar-ho per donar explicació de la seva obtada desaparació els darrers mesos.

La gran notícia, però, és el retorn de Roger O'Donnell. El teclista de 'Disintegration' que ha sortit dues vegades de la banda va anunciar el setembre que tornava a formar-hi part. Des de la seva marxa el 2005 The Cure no usava teclats en directe i lleument en estudi. Això va provocar, per exemple, que el tour de 2008 tingués excessos de guitarra en cançons escrites clarament per teclats. Ara ja no és així.

dilluns, 28 de maig del 2012

547. Mala peça al teler a Québec

Québec ha estat durant molt de temps un exemple de promoció d’una llengua minoritzada. En aquest cas el francès. La popularment coneguda com a ‘Llei 101’ és un exemple ad maximum del que ha de ser una llei de normalització. El nou govern canadenc (dreta) ha decidit finir amb els drets dels francòfons que interpreta són privilegis. Aprofita una situació de crisi i divisió dins el moviment quebequès. El gener Canadà va suprimir 180 places de mestre de francès que ensenyaven la llengua als funcionaris estatals per servir de forma bilingüe a la població.

Aquest no és l’únic cas com denuncien el Sindicat de Funcionariat del Québec i el moviment Québec Français que asseguren que cada cop més funcionaris monolíngües s’incorporen a l’administració fent recular l’ús de la llengua. Això deixa en paper mullat la llei 101. Per si no n’hi hagués prou el tercer càrrec del Canadà, conegut com “verificador general” , acaba de recaure en un monolingüe anglòfon. Aquest càrrec incorpora entre les seves funcions fer informes i discursos en francès fet que aconsellaria que conegués la llengua.

dimarts, 15 de maig del 2012

546. Congrés d'Unió: una victòria de l'independentisme

El 25è congrés d'Unió Democràctica de Catalunya (UDC) celebrat a Sitges (12-13.05.2012) ha ofert un escenari sensiblement diferent als que mostrava la formació autonomista. Sota el fum de crítiques a Duran i Lleida s'ha remogut l'oasi que era aquest partit. Essent rescollit Duran passa a ser l'únic dirigent d'un partit polític europeu que ja ho era l'any 1982. Cadascú pot treure les seves conclusions però el perfil de Duran personifica aquella persona adicta al càrrec i amb alergia a la responsabilitat. L'únic càrrec de responsabilitat, conseller de governació, va durar-li ben poc car va dimitir sense arribar a gestionar res. La seva adicció és a càrrecs interns i de diputat on es mou com a peix a l'aigua cobrant dietes, sense responsabilitat de gestió i mediant, presumptament, en gestions de tràfic d'influències. Amb Duran cavalquen la fada Gispert, presidenta del parlament incapaç de pronunciar una frase inteligible amb els seus “proiectes de iei”o Joana Ortega que va falsificar el seu currículum i no ha estat capaç de dimitir. Per cert el director general de Yahoo acaba de dimitir pel mateix cas que Ortega. La diferència entre l'àmbit públic, essencialment corrumput, i el privat. I finalment els diferents casos amb implicats d'UDC per corrupció com el cas Unió on els condemnats han estat indulats per la gràcia de déu i voltaven pel congrés criticant a la llista alternativa. Curiosament l'indult només ha estat criticat per Solidaritat i ha sobtat el silenci de la resta de partits.
En aquest marc d'influències i relacions mafioses es presentava el congrés d'UDC on els delegats són pre seleccionats de forma poc transparent entre els i les militants. Una forma de controlar els militants és que no et pots fer militant d'UDC sense l'aval previ de dos militants/es i el control de la direcció. Tot plegat duria a pensar que el congrés seria, com els altres 24, una bassa d'oli per Duran i el seu aparell unionista i corrupte. I aquí ha arribat la sorpresa.

Josep Maria Vila d'Abadal, ha aparegut en escena. Nét del fundador d'UDC Lluís Vila d'Abadal, aquest fet li ha permés saltar els control de legitimitat interna imposats per Duran i els seus lacais. L'alcalde de Vic presideix una de les estructures més interessants sorgides els darrers anys, l'Associació de Municipis per la Independència. El discurs de Vila ha presentat dos eixos: la necessitat de regenerar una formació després de seguir 30 anys el mateix model i l'independentisme com a forma de fer aquest canvi. Abadal, de forma inteligent, no presenta el canvi com una evolució sinó com un retorn als orígens del partit.
Duran va dedicar la major part del congrés a atacar aquests postulats amb una intensitat que demostra el seu nerviosisme. En un escenari normal Abadal hagués obtingut un resultat testimonial donats els filtres imposats per l'aparell. La sorpresa va ser que el seu discurs independentista va aconseguir un 19,17 % dels vots. Això du a 3 conclusions:

- Unió ha estat tradicionalment considerat un partit profundament unionista; Un de cada cinc membres delegats d'UDC va votar per l'independentisme i aquí és on hi ha la notícia. El creixement de l'independentisme fins i tot en un dels feus de l'unionisme mostra la seva força emergent.

- Duran surt tocat. Tothom es qüestiona com pot ser que dugui tant de temps en el mateix càrrec i ara ha d'afrontar una successió per la que no havia pensat. Al haver-se rodejat de mediocres la successió és difícil i almenys part dels qui ara li donen suport canviaran de bàndol per raons ideològiques. Temps al temps.

- S'ha venut que Unió és unionista personificant-ho en Duran; l'altre membre de la federació CDC anima a aaquesta visió per aparéixer com la part més nacionalista. Això ha quedat desmentit pels fets. Al congrés d'UDC una llista netament independentista ha aconseguit un 20 % dels vots. Al recent congrés de CDC només s'hi va presentar una llista, una sola llista autonomista. I era unionista amb tots els “tot i què” que tant agraden als convergents; però autonomista. Per tant CDC pot continuar jugant a l'ambigüitat però a UDC uns valents han decidit deixar de fer-ho. De moment a CDC no hi ha cap valent capaç de bastir una llista alternativa clarament independentista, a Unió sí. Qui és més unionista?.

Vila d'Abidal és acusat per alguns puristes de no ser independentista fa uns anys. Motiu de més per veure com una victòria el seu nou posicionament. Tot plegat no ens ha d'amagar que la recent aparició d'un sector independentista, degudament controlat ,a UDC pugui ser una jugada intencionada per fer de contrapes a l'espanyolisme militant de Duran. L'objectiu últim seria alimentar més l'ambigüitat i representar, dins de CiU, el màxim de sensibilitats per poder continuar guanyant eleccions i perpetuar-se en el poder. I fins i tot així seria una victòria car es veuen obligats a fer-ho quan abans no els calia. No ha sortit una corrent ecologista, per exemple. Avancem. Vila d'Abadal no pot tenir més raó quan afirma que "existeix una llavor independentista que ja està sembrada i pot créixer". Duran és la pedra vella que cal treure per a que floreixi. 

dilluns, 7 de maig del 2012

545. El tacte sami de les nostres ànimes

Els sami (abans coneguts com lapons) són considerats la població indígena més antiga d’Europa. Molts d’ells, en condicions climàtiques difícils, viuen encara a la forma tradicional. Són dividits entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Precisament Finlàndia ha rebut un avís del Consell d’Europa per a que adopti les mesures de protecció pels sami. Una d’elles ha estat la recent creació d’un centre cultural que també acollirà el parlament sami.
Per tastar de la bellesa intacta de la cultura sami es pot consultar el reportatge fotogràfic de Jason Roberts sobre els/les pastors/es sami de Noruega en migració de rens.

dijous, 26 d’abril del 2012

544. GOazen i Danvez Breizh exemples a imitar

GOazen és una experiència exportable i admirable. Significa “Hi anem” en basc...i tant què hi van!. El grup aplega ja 580 empreses d’Iparralde, el País Basc sota administració francesa. Aquestes empreses venen la marca “País Basc” en el sector turístic. Grups similars existeixen en el sector agroalimentari o la construcció. La fórmula és fàcil: vincular la cultura autòctona al progrés econòmic. L’origen de la fórmula el trobem a Bretanya. Allà va néixer Danvez Breizh/Produït en Bretagne el 1993. Des de crepes, sidra, Breizh Cola, llet, cerveses, pastissos... han aconseguit vendre Bretanya i fer-ne un producte d’èxit.
A Catalunya Nord s’ha fet un intent similar amb la cervesa Cap d’Ona i la Cola Catalana (que ven el grup Bonpreu) però d’impacte més limitat. En el sector agroalimentari existeix la XECNA que aconsegueix certa distribució en el grup Carrefour. De tota manera també és més limitada. Com és habitual al nostre país s’ha renunciat a l’auto organització per fer recaure la responsabilitat en el govern autonòmic.

dilluns, 16 d’abril del 2012

543. Soldats turcs pengen fotos de guerrillers kurds morts

La burla sobre els cadàvers és, possiblement, una de les expressions més repulsives de l'ésser humà. La humiliació sobre presos iraqians per part de militars nord-americans va dur una gran polèmica. Si qui ho fa són militars turcs hi ha un estrany silenci. Recentment aquests han pengat a la xarxa social facebook imatges de guerrillers i guerrilleres kurds/es assassinats. Les imatges són d'una alta duresa i no són recomanables de veure per persones sensibles.
Només recordar que Turquia vol entrar a la Unió Europea. De totes i tots depèn que no ho faci.

dilluns, 9 d’abril del 2012

542. Alerta dels innu de Canadà sobre els rens

Els Innu són una nació indígena de l’extrem nord del Canadà. La seva combativitat té renom en plantar cara a l’absorció cultural occidental. Innu Nation encapçala les seves reivindicacions. Tot i no sumar ni 20.000 membres, aquesta nació ha estat objecte de diversos estudis, el més recomanable el de Survival.
Aquest any els innu han denunciat que l’explotació salvatge de Canadà sobre els seus recursos naturals està afectant la població de rens (coneguts allà com a caribús). Aquest animal és bàsic en la cultura innu. De fet els indis han calculat que els 900.000 exemplars que hi havia fa uns anys són actualment uns 75.000. Això suposa una reculada del 90 %. L’explotació minera i les carreterres n’estan essent les principals culpables.

dijous, 5 d’abril del 2012

541. El bilingüisme entès pels supremacistes castellans: el cas de la TV asturiana

Astúries és un exemple del que l’estat espanyol fa quan no té davant un moviment fort en defensa de la llengua pròpia. L’asturià té una salut relativament bona però els partits majoritaris en són indiferents. Tot i que 6 dels 10 partits més votats són a favor de l'oficialitat.  i el moviment reivindicatiu feble. La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana mostra un cert esgotament i recentment s’ha creat la Iniciativa pol Asturianu precisament en reacció a la inactivitat de la Xunta.

Fa 6 anys es va crear la Televisió del Principat d’Astúries. És moment de fer balanç de les 34.000 hores de programació de la cadena regional. A nivell de llengua els espanyols deixen clar el què entenen per bilingüisme. Només 1250 hores s’han fet en asturià. Un 3.7 % de la programació. Actualment emet 220 hores l’any en asturià. Tot i això l’audiència en asturià és bona ja que ha passat de 15.000 telespectadors el 2007 a 70.000 el 2010.

diumenge, 1 d’abril del 2012

540. Una flamarada sense precedents






Dissabte 31 de maig es van realitzar una desena de concentracions simultànies a diverses ciutats de l’estat francès reivindicant una llei per les llengües minoritzades de la república. La data no era casual, coincideix al bell mig de la campanya de les eleccions presidencials on tothom malda per introduir les seves reivindicacions en l’agenda política. Però no tothom és capaç de coordinar una acció com la del 31 de març. De fet, pocs moviments tenen la capacitat de mobilització que va demostrar el moviment de defensa de les llengües minoritzades. Dels 6 principals candidats 3 es neguen a donar fer cap millora: Sarkozy, la filla de Le Pen i el genocida comunista Melenchon. Tres, en canvi, han assegurat que ratificaran la Carta: Hollande, l’ecologista Joly (que ahir es va manifestar a Tolosa) i Bayrou (qui, personalment, s’adiu més al meu posicionament polític).

A Tolosa (Occitània) s'hi van aplegar 25.000 persones entre elles el president llenguadocià, a Kemper (Bretanya) 10.000, a Perpinyà 7.150 en un lip dub que s’ha convertit en record mundial, a Baiona (Iparralde, Euskal Herria) foren 7.000. Altres mobilitzacions van tenir lloc a Aiacciu (Còrsega), Lille (Flandes), Metz (Lorena), Estrasburg (Alsàcia), Poitiers i l’arpitana Annecy.

A Catalunya sud s’ha celebrat l’èxit del lip dub però no han mancat les crítiques, malauradament habituals, pròpies de l’arrogància sud-catalana. Que si cal usar la llengua tot l’any, que el to era massa festiu, que  les reivindicacions eren menors... Per qui segueixi l’evolució de les nacions sense estat a l’hexàgon des dels anys vuitanta tot plegat fa riure per no plorar. La situació és radicalment inversa a com es vol vendre. L’èxit del 31 de març és l’èxit del treball seriós, pragmàtic i sobretot intel·ligent de persones com l’occità David Grosclaude o el bretó Tangi Louarn. Ens explicarem:

-        Comparar allò incomparable. Comparar la repressió francesa a l’espanyola és fer-ho amb dos magnituds incomparables. París ha estat implacable, des de 1789, en menystenir i anorrerar cultures. El genocidi repetit a Bretanya (St. Aubin Cormier, Bonnets rouges, chouans, Conlie o encara a la segona guerra mundial) n’és un dels exemples.

-       Assumir la realitat i treballar en clau optimista. La primera mobilització per l’occità a la TV, els anys vuitanta, va aplegar 300 persones. Ahir van desfilar més de 25.000. Des de la Catalunya Sud hi ha un sovintejat menyspreu a les reivindicacions occitanes i a la pròpia llengua “que no la parla ningú”. Qui hagi anat a alguna manifestació occitana haurà comprovat el to lúdic i festiu, l’alegria de les fanfàrries, de qui sap que ho ha perdut tot i que qualsevol pas endavant és una victòria. Lluny d’aquest optimisme vivim a la Catalunya espanyola sempre planyent-se del maltractament rebut per un estat que no té cap motiu per respectar-nos doncs ens ha derrotat militarment. A Catalunya acostumem a viure oblidant que som un país militarment sotmès i sorprenent-nos cada jorn a que ens tractin com a tal. Sempre estem disposats a denunciar vexacions però les victòries passen desaparcebudes.

-        Coordinar-se és un gran actiu. L’arrogància malaltissa dles sud catalans s’estén a un altre comentari sovintejat. “Els bascos no ens han ajudat mai, per què ho hem de fer nosaltres?”. Ahir a Baiona hi havia 7.000 bascos i 7.000 catalans a Perpinyà. Separats potser serien febles. Coordinant la seva acció i fent-ho també amb bretons, corsos o alsacians van convertir una mobilització en històrica. El dia que entenem que les mobilitzacions coordinades amb Euskadi i Galícia ens donen més força aquell dia l’espanyolisme potser començarà a recular. Encara més, occitans i bretons, impulsors de la iniciativa han aconseguit que per primera vegada hi hagués concentracions al Flandes francès, Arpitània o altres indrets com Metz o Poitiers.

-        Demandes pragmàtiques i possibles. La mobilització del dia 31 demana una llei de llengües i la ratificació de la Carta Europea de les Llengües. En algun cas el bilingüisme (a Còrsega) o fins i tot l’oficialitat. Vist des del sud poden semblar reivindicacions menors però tenen l’enorme virtut de ser possibles i han aconseguit el que pretenien: atraure una massa social. Les mobilitzacions han començat a traure molts joves des de fa uns anys, en molts casos adolescents (ados en argot francès) que han derruït el tòpic que les nostres llengües són patrimoni d’una avis rurals. La força d’un moviment es mesura en la seva capacitat de sumar.

Ahir molta gent va plorar. El que va passar era una utopia fa només 10 anys. Cal recordar, en aquest moment, persones com l’occità Robèrt Lafont, els bretons Roparz Hemon, Per Denez, Youenn Olier o Alan Heusaff, l’alsacià doctor Iffig o els catalans Jordi Barre o Robert Avril entre molts d'altres. Ells, en la més obscura nit van mantenir viva una petita guspira que ahir van encendre’s com una flamarada. Hem tornat. I per quedar-nos.  

Annex: Recull de premsa de l'estat francès
o http://www.ladepeche.fr/article/2012/04/01/1320534-manifestation-pour-l-occitan-la-longue-marche-de-toulouse.html
o http://midi-pyrenees.france3.fr/info/des-milliers-de-voix-pour-l-occitan-73219754.html
o http://www.lindependant.fr/2012/04/01/30-000-voix-a-toulouse-pour-l-occitan,128005.php
o http://www.laprovence.com/article/a-la-une/un-millier-de-provencaux-ont-defendu-loccitan-a-toulouse
o http://www.ladepeche.fr/article/2012/04/01/1320493-la-metropole-occitane.html
o http://www.ladepeche.fr/article/2012/03/31/1320084-la-nouvelle-vague-occitane.html
o http://www.letelegramme.com/ig/generales/regions/bretagne/la-defense-des-langues-regionales-en-france-01-04-2012-1653364.php
o http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2012/03/31/97001-20120331FILWWW00382-manifestations-pour-les-langues-regionales.php
o http://www.sudouest.fr/2012/04/01/une-loi-pour-clore-le-debat-675648-710.php
o http://www.laprovence.com/article/a-la-une/manifestation-a-toulouse-samedi-pour-la-defense-des-langues-occitanes
o
http://www.niouzes.org/lettres-langue-francaise/668916-manifestation-toulouse-samedi-pour-la-defense-des-langues-occitanes.html
o http://www.lindependant.fr/2012/03/31/a-bonne-ecole,127667.php
o http://carredinfo.fr/contre-le-concept-un-etat-une-langue-les-occitans-demandent-aux-candidats-de-se-positionner-8942
o http://www.rtl.fr/actualites/politique/article/de-quimper-a-toulouse-ils-manifestent-pour-leur-langue-regionale-7746121704
http://www.lasetmana.fr/anem-oc/3173-las-primieras-fotos-de-la-manifestacion
o http://www.gara.net/azkenak/03/332053/eu/Markak-hautsita-milaka-lagunek-euskararen-ofizialtasuna-aldarrikatu-dute-Baionan
o http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=25362
o http://quimper.letelegramme.com/local/finistere-sud/quimper/ville/defense-des-langues-regionales-8-000-manifestants-a-quimper-31-03-2012-1650417.php
o http://www.ouest-france.fr/actu/actuDet_-Langues-regionales.-De-10-000-a-12-000-manifestants-a-Quimper-[Videos]_39382-2061396_actu.Htm
o http://www.ouest-france.fr/GaleriePhoto/galerie_-Defense-des-langues-regionales_-2061535_actu.Htm
o http://infurmazione.unita-naziunale.org/16559/corse-mobilisations-pour-les-langues-minoritaires-plus-de-300-personnes-sur-aiacciu-des-dizaines-de-milliers-sur-tout-le-territoire-colonial/2012/
o http://www.dna.fr/societe/2012/04/01/ce-serait-chic-de-parler-alsacien
o http://tempsreel.nouvelobs.com/topnews/20120331.REU3130/manifestations-en-faveur-des-langues-regionales.html
o http://observers.france24.com/fr/content/20120404-defenseurs-langues-regionales-mobilisent-approche-presidentielle-francaise-occitan-basque-breton-toulouse
o http://www.jornalet.com/nova/54/de-milierats-de-personas-manifestan-per-una-lei-per-la-lenga-occitana