El 25è congrés d'Unió Democràctica de Catalunya (UDC) celebrat a Sitges (12-13.05.2012) ha ofert un escenari sensiblement diferent als que mostrava la formació autonomista. Sota el fum de crítiques a Duran i Lleida s'ha remogut l'oasi que era aquest partit. Essent rescollit Duran passa a ser l'únic dirigent d'un partit polític europeu que ja ho era l'any 1982. Cadascú pot treure les seves conclusions però el perfil de Duran personifica aquella persona adicta al càrrec i amb alergia a la responsabilitat. L'únic càrrec de responsabilitat, conseller de governació, va durar-li ben poc car va dimitir sense arribar a gestionar res. La seva adicció és a càrrecs interns i de diputat on es mou com a peix a l'aigua cobrant dietes, sense responsabilitat de gestió i mediant, presumptament, en gestions de tràfic d'influències. Amb Duran cavalquen la fada Gispert, presidenta del parlament incapaç de pronunciar una frase inteligible amb els seus “proiectes de iei”o Joana Ortega que va falsificar el seu currículum i no ha estat capaç de dimitir. Per cert el director general de Yahoo acaba de dimitir pel mateix cas que Ortega. La diferència entre l'àmbit públic, essencialment corrumput, i el privat. I finalment els diferents casos amb implicats d'UDC per corrupció com el cas Unió on els condemnats han estat indulats per la gràcia de déu i voltaven pel congrés criticant a la llista alternativa. Curiosament l'indult només ha estat criticat per Solidaritat i ha sobtat el silenci de la resta de partits.
En aquest marc d'influències i relacions mafioses es presentava el congrés d'UDC on els delegats són pre seleccionats de forma poc transparent entre els i les militants. Una forma de controlar els militants és que no et pots fer militant d'UDC sense l'aval previ de dos militants/es i el control de la direcció. Tot plegat duria a pensar que el congrés seria, com els altres 24, una bassa d'oli per Duran i el seu aparell unionista i corrupte. I aquí ha arribat la sorpresa.
Josep Maria Vila d'Abadal, ha aparegut en escena. Nét del fundador d'UDC Lluís Vila d'Abadal, aquest fet li ha permés saltar els control de legitimitat interna imposats per Duran i els seus lacais. L'alcalde de Vic presideix una de les estructures més interessants sorgides els darrers anys, l'Associació de Municipis per la Independència. El discurs de Vila ha presentat dos eixos: la necessitat de regenerar una formació després de seguir 30 anys el mateix model i l'independentisme com a forma de fer aquest canvi. Abadal, de forma inteligent, no presenta el canvi com una evolució sinó com un retorn als orígens del partit.
Duran va dedicar la major part del congrés a atacar aquests postulats amb una intensitat que demostra el seu nerviosisme. En un escenari normal Abadal hagués obtingut un resultat testimonial donats els filtres imposats per l'aparell. La sorpresa va ser que el seu discurs independentista va aconseguir un 19,17 % dels vots. Això du a 3 conclusions:
- Unió ha estat tradicionalment considerat un partit profundament unionista; Un de cada cinc membres delegats d'UDC va votar per l'independentisme i aquí és on hi ha la notícia. El creixement de l'independentisme fins i tot en un dels feus de l'unionisme mostra la seva força emergent.
- Duran surt tocat. Tothom es qüestiona com pot ser que dugui tant de temps en el mateix càrrec i ara ha d'afrontar una successió per la que no havia pensat. Al haver-se rodejat de mediocres la successió és difícil i almenys part dels qui ara li donen suport canviaran de bàndol per raons ideològiques. Temps al temps.
- S'ha venut que Unió és unionista personificant-ho en Duran; l'altre membre de la federació CDC anima a aaquesta visió per aparéixer com la part més nacionalista. Això ha quedat desmentit pels fets. Al congrés d'UDC una llista netament independentista ha aconseguit un 20 % dels vots. Al recent congrés de CDC només s'hi va presentar una llista, una sola llista autonomista. I era unionista amb tots els “tot i què” que tant agraden als convergents; però autonomista. Per tant CDC pot continuar jugant a l'ambigüitat però a UDC uns valents han decidit deixar de fer-ho. De moment a CDC no hi ha cap valent capaç de bastir una llista alternativa clarament independentista, a Unió sí. Qui és més unionista?.
Vila d'Abidal és acusat per alguns puristes de no ser independentista fa uns anys. Motiu de més per veure com una victòria el seu nou posicionament. Tot plegat no ens ha d'amagar que la recent aparició d'un sector independentista, degudament controlat ,a UDC pugui ser una jugada intencionada per fer de contrapes a l'espanyolisme militant de Duran. L'objectiu últim seria alimentar més l'ambigüitat i representar, dins de CiU, el màxim de sensibilitats per poder continuar guanyant eleccions i perpetuar-se en el poder. I fins i tot així seria una victòria car es veuen obligats a fer-ho quan abans no els calia. No ha sortit una corrent ecologista, per exemple. Avancem. Vila d'Abadal no pot tenir més raó quan afirma que "existeix una llavor independentista que ja està sembrada i pot créixer". Duran és la pedra vella que cal treure per a que floreixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada