Uns 2.200 indis argentins es van aplegar a
Misión Chaqueña, al Chaco, en territori de la nació wichí, convocats per
Consejo Consultivo y Participativo de Pueblos Indígenas de la República
Argentina. Una comunitat de 4.000 habitants "cent per cent wichí", com
li agrada dir al seu president, Pedro Argamassa. "Cada any que passa ens
veiem més arraconats pels terratinents", diu "i preocupa, perquè la
comunitat està creixent i el govern no reacciona."
Una llei de terres comunitàries
El debat es va centrar, els dies 20 i 21 d'abril, en un projecte de
llei sobre terres comunitàries indígenes que es presentarà l'estiu al
parlament argentí. L'himne argentí en llengua qom va obrir la primera
jornada, plena de danses i pregàries. Félix Díaz, va plantejar el
treball de revisió del projecte de llei sobre Propietat Comunitària
Indígena que es va realitzar al llarg de tot el dia següent. Treball
grupal perquè no tots els indígenes parlen la mateixa llengua, ni tots
parlen castellà, i molts ancians no saben llegir. D'aquí la importància
d'aquestes reunions. En els 34 articles d'aquest projecte de llei es
defineix clarament la Propietat Comunitària Indígena com un dret humà
fonamental que "respecta i inclou la noció de Territori Ancestral,
considerant al mateix com l'espai físic i espiritual dins el qual s'ha
desenvolupat històricament la vida i la cultura de cada poble indígena
".
Dues generacions
Argamassa, el també wichí Jorge
Palomo, o Díaz representen la lluita històrica a la que es van
incorporant nous actors com Alcides Ojeda, el cacic més jove del poble
Mbya Guaraní, electe fa vuit mesos a la seva comunitat Yryapú, de Port
Iguazú. Amb només 29 anys està al capdavant de 100 famílies, 560
persones en total. Els avis han pres la decisió de donar pas a la força
dels més joves, apuntalant amb saviesa ancestral.
Qo.Pi.Wi.Ni., l'inici
Per entendre millor aquest procés de lluita, liderat pel qarashé de
Formosa, Félix Díaz, de la nació qom, ens hem de remuntar al 14 de
febrer de 2015, quan representants dels quatre pobles que integren
l'organització Qo.Pi.Wi.Ni (Qom, Pilagá, Wichí, Nivaclé ) van
desembarcar a l'avinguda 9 de Julio de Buenos Aires disposats a acampar
fins que els seus reclams fossin atesos per la presidència de la Nació.
Ho havien fet durant sis mesos el 2011. Van tornar-hi el 2015 amb una
nova acampada dels indígenes de la província de Formosa i van aconseguir
trobar-se amb el candidat Macri, actual president de l'Argentina amb
qui negocien actualment. "La terra és la nostra vida" va ser la
consigna llavors, i encara segueix vigent. "El territori no és només de
l'ésser humà. L'ambient sa és per al desenvolupament de cada ésser (...)
Aquí està l'espiritualitat. Per això, recuperar l'espiritualitat és
també respectar l'espai dels altres éssers que viuen a la muntanya,
cuidant-, perquè necessiten aquest territori. (...) La manera de tenir
cura és una manera integrada, no es pot separar (...) perquè el terra
sense el seu ambient, no es pot concebre. El territori és l'herència per
al futur. Com es pot esperar que la gent tingui el seu espai si no es
cuida el que envolta a terra. El territori abasta tot el que envolta;
per això cal cuidar l'ambient, no es tracta només del treball humà ".
Hola Jordi Vàzquez. Suposo que ceneixes el llibre Historia de la nacion latimoamericana de Jorge Abelardo Ramos. Es pot baixar d'internet. Em sembla extraordinàri el treball que feu tant amb el Bloc com amb el Help Catalonia. La meva dona i jo vàrem ser a una sessió que vareu fer a un centre social de Gràcia deu fer 3 o 4 anys. Però no ens vas veure...Et felicito...
ResponElimina