599. El Toro de la Vega, el dolor que dona plaer

Serà el 17 de setembre. A Tordesillas, una població espanyola, es matarà a cops de llança un toro. La víctima ja ha estat triada, és diu Langosto. L’esdeveniment s’anomena El Toro de la Vega i té el suport dels dos grans partits espanyols, PP i PSOE.

Durant una hora, centenars d’espanyols armats amb llances perseguiran l’animal clavant-li les seves armes amb la intenció de que es vagi desagnant. Més de mig miler d’espanyols persegueixen el toro a cavall, d’altres centenars ho fan a peu. Oficialment el toro podria ser indultat si aconsegueix superar una límits gairebé impossibles. Fins i tot així, l’any passat, l’animal va superar els límits i dos individus van continuar perseguint-lo sense matar. Els assassins no compleixen ni les seves normes.

Entre aquestes normes hi ha la prohibició de clavar-li la llança per donar-li mort immediata, en canvi se li ha d’anar ferint amb el màxim de dolor. Una altra norma és que el “vencedor” es quedarà amb la cua de l’animal i els seus testicles. Una vegada arrencats ambdós es claven a la llança del guanyador que els alçarà mentre la gentada xiscla.

Gairebé no hi ha imatges de l’esdeveniment ja que el poble impedeix les gravacions audiovisuals a periodistes o persones. De fet ho fa amb atacs violents. Les concentracions en contra d’aquesta pràctica aberrant han estat organitzades majoritàriament per grups no espanyols amb l’excepció honorable del Partit Animalista Contra el Maltracte Animal. En general, però, a Espanya hi ha força consens a favor de l’esdeveniment. L’any 2012 només es van recollir 71.000 signatures en contra a tota Espanya. Només Catalunya, per exemple, es van recollir 500.000 a favor de les seleccions esportives pròpies o 180.000 per l’abolició de les corrides.

El Toro de la Vega fou declarat Festa d’Interès Turístic per l’estat espanyol l’any 1980. Castella el va protegir com a “Espectacle tradicional” l’any 1999. Els propis corresponsals estrangers a l’estat espanyol han criticat obertament el que Espanya considera una “festa” però com diu Martin Dahms del Berliner Zeitung “Tenim massa carinyo cap a Espanya perescriure sobre aquesta barbaritat”. Callar en un tema com aquest no és ser imparcial, és afavorir l’odi i la crueltat. Per això cal trencar el silenci.