565. 'Amnesia' (poema de Dead Can Dance)

Saw the demonstration
On remembrance day
Lest we forget the lesson
Enshrined in funeral clay
History is never written
By those who've lost
The defeated must bear witness to
Our collective memory loss

With every generation comes
Another memory lapse
See the demonstrations of
Failing to learn from our past
We live in the dreamtime
Nothing seems to last
Can you really plan a future
When you no longer have a past

Memories fall from the trees
Amnesia
Memories like autumn leaves

If we are subject to
Empirical minds
I wonder what lies beyond
Our memory's confines
If memory is the true
Sum of who we are
May your children know the truth
And shine like the brightest star

Memory, help me see
Amnesia
Memory, set me free

All my love and all my kisses

Sweet Mnemosyne.

 

Mira la marxa en el dia del record,

Oblidem la lliçó enterrada en argila de funeral

La història mai és escrita per aquells qui han perdut,

Els derrotats han de ser testimonis

de la nostra pèrdua de memòria col·lectiva.

 

Amb cada generació arriba un altre lapsus de memòria,

Mira les marxes dels caiguts per aprendre del nostre passat,

Vivim el temps del somni, res sembla durar,

En realitat pots planificar un futur quan ja no tens passat?

Els records cauen dels arbres.

 

Amnesia,

Els records com la tardor, se’n van.

Si som subjectes de ments empíriques,

Em pregunto que resta més enllà dels confins de la nostra memòria.

Si el record és la veritat, la suma del que som,

Potser els teus fills saben la veritat

I brillen com l’estel més brillant.

El record, m’ajudarà a veure.

Amnesia.

La memòria m’alliberarà.

Tot el meu amor i tots els meus petons,

Dolça Mnemòsine.