Dissabte
2 de juny una patrulla de la policia britànica va ser atacada a Creggan, prop
de Doire/Derry. Una granada va impactar contra un land rover policial
deixant-lo inutilitzat. L’atac, sense ser habitual, no és nou. De fet el dia 8
del mateix juny la policia va rebre un avís d’incidents a Twinbrok, Belfast, i
en arribar un escamot va llençar-li una granada similar. Aquest segon atac fou
reivindicat pel grup Oglaigh Na Éireann (ONH). En els dos casos no hi va haver
cap ferit.
L’atacdel dia 2, però, té una peculiaritat. És el primer atemptat de RAAD contra la
policia. Republican Action Against Drugs (RAAD) és un grup armat fundat el 2008
emanat de l’IRA. La seva acció s’ha centrat en combatre el tràfic de drogues de
forma expeditiva. Camells han estat apallissats, segrestats o atacats a trets (“punishments
shootings) a les cames. Ha reconegut l’execució un d’ells i se l’acusa d’altres
5 homicidis. En varies zones republicanes de Derry i Donegal, els seus
rocaforts, actua com a substitut de la policia. Tot i ser un grup clarament
republicà fins ara els seus posicionaments polítics eren en un segon pla davant
la prioritat de l’acció “social”.
L’atemptat
del 2 de juny suposa un gir evident. Per primera vegada ha decidit atacar la
policia autonòmica. Si les primeres hores s’apuntava a l’acció dels grups
dissidents habitual (ONH, les dues branques del CIRA o el RIRA) dies després
RAAD va emetre un comunicat on explicitava l’autoria. Problemes.
El
comunicat de RAAD suposa un canvi per quatre factors. L’objectiu: el moviment
armat assegura que és la resposta a “l’augment dels atacs brutals contra els
republicans i les seves famílies”. L’armament: l’us d’un “dispositiu de nou
desenvolupament” trenca amb l’utilització d’armes curtes de foc com fins ara. La
lectura política: RAAD diu que la repressió amb detencions i redades contra
republicanes han estat “instigades pel Sinn Féin” arribant a acusar a algun
dels dirigents de “connivència” amb els britànics. I finalment pel futur: RAAD
afirma que no ha estat una acció puntual sinó que les forces policials han
passat a ser objectiu militar i rebran més atacs en el futur.
Que
RAAD ha nascut i s’ha desenvolupat a l’ombra del Sinn Féin i l’IRA des dels
seus inicis usant part de l’arsenal de l’Exèrcit Republicà Irlandès ha estat
una obvietat. Fins ara el grup era considerat una mena de sometent però no un
dels diversos grups “dissidents” de republicans oposats al procés de pau. El
comunicat deixa en entredit aquesta visió. De fet tot del que diu RAAD podria
ser subscrit pels grups dissidents. Si RAAD va néixer dins el moviment
provisional per mantenir un cert control sobre la població ara s’ha desviat de
l’objectiu inicial. De fet el propi IRA ha arribat a actuar nombroses vegades
contra dissidents del Sinn Féin i es sospita que membres de RAAD eren implicats
en alguna d’aquestes accions.
Significa
tot plegat una amenaça real al procés?. No. El SF continua fermament controlant
la base republicana i els beneficis que ha obtingut del procés han estat grans.
El que si pot significar és que l’IRA haurà d’actuar directament o indirecta
contra RAAD per minimitzar les seves accions. El panorama de grups armats
republicans és un trenca closques amb una operativitat limitada i un seguit d’escissions.
Només ONH ha demostrat tenir un operatiu militar efectiu. A tot plegat s’afegeix
l’alta infiltració de l’MI5 (serveis secrets britànics) dins els grups armats.
No són pocs els milicians republicans sospitosos de ser infiltrats i es deixa
notar en moltes de les accions. Alguns grups combinen atemptats puerils amb
accions per les que cal una sorprenent preparació. Aquest darrer element ha fet
sospitar de la participació d’elements procedents dels serveis secrets. De fet
ONH va néixer com a reacció a l’alta infiltració que detectava al RIRA o el
CIRA.
És lleig, sé que és lleig, però jo, ara mateix, m'apuntaria a qualsevol grup que fes merder del gros...
ResponEliminaÉs el que volen què passi. I s'ha de tenir el cap fred malgrat tenir el cor calent, adesiara bullint.
ResponElimina