La cultura celta ens ofereix grans dones. Dames en el sentit més pur, medieval, del mot. Hi ha les irlandeses Enya i la seva germana Máire Brennan, les bretones Cécile Corbeil, Nolwenn Korbell; recentment ha aconseguit una notorietat a l'estat francès l'ex concursant de l'OT francesa Nolwenn Leroy, l'escocesa Karen Matheson... Una d'elles és Loreena McKennitt. Després d'una vida terriblement complexa que l'ha fet superar proves doloroses manté una carrera impecable amb un so refinat, gairebé arrogant. Escoltar les seves composicions trasllada a un cosmos paral·lel. Inoblidable l''All souls night' perfecte per escoltar la nit de Tots Sants, el Samhain celta que els anglosaxons van convertir en Halloween. Preciós l'àlbum 'An ancient muse' (2006) on la base celta de la seva música fa l'amor amb tota la cromàtica de l'Àsia Central duent a un orgasme d'instruments i sons meravellós. Cert és, però, que els seus dos darrers àlbums han perdut sonoritat. 'A midwinter's night dream' (2008) és un introspectiu viatge en el temps que et du a la melangia de les vesprades britàniques i la seva pluja intermitent. 'The wind that shakes the barley' (2010), el vent que agita la civada, títol amb referència als revolucionaris indepedentistes irlandesos i que suposa un retorn al so inicial. De tota manera s'ha compensat per àlbums en directe amb concerts a Constantinopla/Istambul o Granada.
L'any 2008 fou la darrera vegada que vam escoltar a Barcelona la seva veu, i sobre tot l'immens grup de músics que l'acompanya. Fou una nit d'estiu al Poble Espanyol, una nit màgica en un entorn peculiar que va quedar gravada en la memòria de tots els presents. Ara s'ha anunciat que el proper 'Festival del Mil·leni' torna a la ciutat comtal. Serà el 24 d'abril a un altre escenari molt encertat: el Palau de la Música Catalana. Les entrades ja són disponibles. Aconsellable. Molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada