Amb la següent entrada acaba la sèrie de quatre sobre els intents recents de l'espanyolisme per imposar la seva llengua a l'escola. la resta de la sèrie són les entrades 516, 517 i 518.
4) Fòrum Babel, C’anos i CCC. En realitat, però, alguns dirigents d’aquest moviment eren destacats membres del PSOE i van reagrupar-se en el Fòrum Babel, creat el 1996, Quadras en canvi creava Convivència Cívica Catalana el 1998. Mentre el PP pactava amb CiU aquests grups van tenir un perfil baix d’influència dins el PSOE que ja havia dut als tribunals la llei de normalització. Quan la situació va canviar es van reactivar. El 2003 el PSOE derrotava CiU i formava govern amb ERC. Això era més del que els espanyolistes radicals que militaven al PSOE català podien suportar i van llençar un tercer manifest que donava lloc a Ciutadans (C’anos). Aquesta era una gran derrota del que el moviment en defensa del castellà havia vingut fent des de la transició: enlloc de voler influir dins el PSUC-ICV o el PSOE (i aconseguir-ho) es van veure obligats a marxar. La consecució de 90.000 vots el 2006 i 3 escons no compensava perdre la influència dins el PSOE que obtenia 46...i tornava a pactar amb ERC. I més encara quan la vella guàrdia, els més durs de C’anos, han acabat marxant a UPD com Villacorta o Robles. Si exceptuem els 3 escons i 105.000 vots de C’anos a tota la resta d’eleccions tant aquest partit com UPD han patit unes derrotes clares front el PSOE a qui critiquen amb duresa. En canvi el PSOE a Catalunya ha mantingut una línia que l’allunya molt de les temptacions lerrouxistes dels vuitanta i mitjans dels noranta. Resultat: s’acabava el discurs de que el PSOE català havia de presentar un candidat no-català i optar pel bilingüisme. Amb tots els seus defectes Montilla fou inflexible en la llengua (només cal recordar la tercera hora del castellà el 2008) i no va obtenir uns resultats millors que Maragall. Convertir el PSOE en un partit etnicista ja no era possible. Influenciar-hi tampoc.
4) Fòrum Babel, C’anos i CCC. En realitat, però, alguns dirigents d’aquest moviment eren destacats membres del PSOE i van reagrupar-se en el Fòrum Babel, creat el 1996, Quadras en canvi creava Convivència Cívica Catalana el 1998. Mentre el PP pactava amb CiU aquests grups van tenir un perfil baix d’influència dins el PSOE que ja havia dut als tribunals la llei de normalització. Quan la situació va canviar es van reactivar. El 2003 el PSOE derrotava CiU i formava govern amb ERC. Això era més del que els espanyolistes radicals que militaven al PSOE català podien suportar i van llençar un tercer manifest que donava lloc a Ciutadans (C’anos). Aquesta era una gran derrota del que el moviment en defensa del castellà havia vingut fent des de la transició: enlloc de voler influir dins el PSUC-ICV o el PSOE (i aconseguir-ho) es van veure obligats a marxar. La consecució de 90.000 vots el 2006 i 3 escons no compensava perdre la influència dins el PSOE que obtenia 46...i tornava a pactar amb ERC. I més encara quan la vella guàrdia, els més durs de C’anos, han acabat marxant a UPD com Villacorta o Robles. Si exceptuem els 3 escons i 105.000 vots de C’anos a tota la resta d’eleccions tant aquest partit com UPD han patit unes derrotes clares front el PSOE a qui critiquen amb duresa. En canvi el PSOE a Catalunya ha mantingut una línia que l’allunya molt de les temptacions lerrouxistes dels vuitanta i mitjans dels noranta. Resultat: s’acabava el discurs de que el PSOE català havia de presentar un candidat no-català i optar pel bilingüisme. Amb tots els seus defectes Montilla fou inflexible en la llengua (només cal recordar la tercera hora del castellà el 2008) i no va obtenir uns resultats millors que Maragall. Convertir el PSOE en un partit etnicista ja no era possible. Influenciar-hi tampoc.
Per la seva banda Quadras va denunciar la política lingüística al parlament europeu (1999) sense cap èxit. El seu grup, CCC, ha estat el màxim promotor de les demandes que han aprofitat el canvi de jutges propiciat pel PP i ha dut a les sentències recents contra el català. La seva línia de pensament s’ha tornat a imposar amb l’actual direcció però els resultats no han estat millors. El 1995 el PP va obtenir 420.000 vots a les autonòmiques. El 2010 obtenia 387.000 en un escenari òptim on el PSOE s’ensorrava perdent més d’un quart dels seus vots.
En definitiva som més o menys on érem. El 1980 el PSA obtenia 72.000 vots no gaire lluny dels actuals 105.000 de C’anos. Ara, però, aquests ja no poden influenciar des de dins al PSOE sinó que apareixen clarament com una força extremista. El 1995 el PP més violent contra el català obtenia aproximadament el mateix que l’actual. Ara, però no hi ha pintades al carrer a favor del castellà, ni accions mediàtiques. De fet cada campanya dels unionistes radicals contra el català ha acabat amb un reforçament d’aquest o del moviment que li dona suport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada