Malgrat els arguments en contra, les persones que van impulsar SI han expressat la voluntat de presentar-se a les eleccions. Fer-ho té un risc però és també una oportunitat si es segueixen uns criteris:
1) Refer la inicial Crida a la solidaritat catalana per la Independència del 20.07.2010 obrint-la a totes les forces municipalistes com es va fer aleshores en base a:
- Dur l’esperit del 10 de juliol als ajuntaments
- Respondre al TC des dels ajuntaments: ajuntaments exclosos
- Denunciar que els problemes de gestió no es poden resoldre per manca de recursos arran de l’espoliació
- Proposar mesures de regeneració democràtica
2) Confeccionar un programa de mínims pivotant en la regeneració democràtica i la defensa de la catalanitat (pe. a les festes majors, subvencions a Bressoles...). En el primer cas denunciar que l’espanyol, és dels 3 estats de l’UE on s’obliga a fer llistes tancades bloquejades a les locals.
3) Prioritzar acords amb forces independentistes (ERC, EPM, CUP). Només presentar-se en solitari en casos extrems. Ampliar el potencial d’ERC i CUP aportant-hi el votant propi de SI que té un perfil nou i on les altres forces no arriben.
4) Apostar per la democràcia directa radical en la gestió municipal duent els debats a la ciutadania, com ha fet la CUP, en assemblees obertes sobre temes cabdals (suports de govern, creació de polígons...).
5) Incidir que la gestió municipal és sovint de limitada autonomia: escoles, asfaltat, clavegueram... i en pocs casos inclou debats de política general dreta/esquerra més propis d’un estat.
És cert que renunciar a les locals és un luxe que no fan altres partits transversals com el Parti Quebecois o l’Scottish National Party. Presentant-se en coalició amb altres forces SI tindrà d’una veu als ajuntaments i oferiria una imatge de generositat i capacitat d’entesa que anul•laria l’efecte negatiu del no-acord amb Rcat. Fent-ho en solitari possiblement reculli un resultat decebedor que generi frustacions innecessàries. En el cas concret de Barcelona, tenint en compte la barrera del 5 % i es va obtenir un 2,89 %, és inviable presentar-s’hi en solitari.
Penso que també és una oportunitat única per demostrar que des de l'independentisme també es pot gestionar el dia a dia. En el cas de Barcelona crec que és d'importància estratègica.
ResponEliminaEn solitari, i sense un treball previ d'anys, és anar a estimbar-se. Sobre la feina dins els ajuntaments possiblement tens raó. Tot i que la transversalitat suposa un problema afegit.
ResponElimina