dimecres, 29 de desembre de 2010

385. PP i PSOE són darrera de tot plegat

Paroxisme prohibidor. Això és el que estan vivint els darrers mesos els 2 partits nacionalistes espanyols. Com diu Iu Forn: “Queden prohibits els catalans (en general)”. No calen arguments ni legitimitats. Prohibeixen basant-se en l’odi. La xenofòbia, l’odi a l’estranger. No ens enganyem els catalans i els bascos som estrangers pels castellans. I, com són xenòfobs, ens odien. Tot plegat va començar, possiblement, amb la infame llei de partits. Una vegada superada aquella línea, prohibir partits, tot era possible. I des de llavors ha vingut l’amputació i esquarterament de l’estatut, el tancament de TV3 al País Valencià, la persecució del català arreu (reglaments…), prohibicions a tort i a dret com, ara la de la immersió, la de les consultes i la de que el Barça viatgi al mateix dia de partit (!).

Darrera de tot plegat hi ha el PP i el PSOE. Com darrera de la tercera hora de castellà hi havia el PSOE. El tribunal suprem (suprem de què?) és un òrgan utilitzat pels 2 partits que, no oblidem, imposen qui en forma part. El mateix passa amb el constitucional, format per càrrecs nomenats a dit pels 2 partits. Quan ha calgut renovar-lo i no s’han posat d’acord què ha passat?. No s’ha renovat. A l’estat espanyol no hi ha independència judicial. No existeix el tercer poder com denunciava fa uns dies López Tena. Egipte, Uganda, Togo, Nepal, Aràbia Saudí i Bostwana superen Espanya en tots els informes de independència judicial.
No hi ha cap legitimitat. Els mateixos jutges que ara han tombat la immersió la van defensar fa uns anys, Enrique Lecumberri i Celsa Picó. El primer sotmès a CiU i la segona al PSOE. Ara han canviat d’opinió. El mateix tribunal, el novembre de 2009 decretava que els pares no tenen el dret a decidir la llengua de l’escola. És un dret de les CCAA. En menys d’un any han canviat d’opinió d’una manera sorprenent. Han canviat les lleis?. No. El PP i el PSOE han decidit que calia anorrear Catalunya. I el PP i el PSOE formen la majoria a Espanya. Aquí no. I ara es tracta de decidir entre ells o nosaltres. Junts ja no podem compartir res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada