El Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) és el degà dels partits independentistes moderns i va teoritzar gran part del marc teòric de l’actual independentista. Entre 1977 i 1979 el PSAN es va dividir en dos sectors:
- El primer, dirigit per Josep Guia, no va acceptar el nou marc emanat de la constitució espanyola. De la seva iniciativa van sorgir l’MDT i Catalunya Lliure. Avui PSAN i Guia formen part de la coalició SI.
- El segon sector del PSAN va acabar promovent Nacionalistes d’Esquerra (NE). La seva voluntat era entrar ser dins les institucions i gestionar amb l’esquerra nacionalista espanyola que, en el fons és una aliada enlloc de ser-ho els altres nacionalistes catalans.
NE va obtenir 45.000 vots el 1980 que el 1984 van baixar a 36.000. Després va dissoldre’s. L’any 1987 els seus quadres dirigents van integrar-se a ERC on acabaríen fent-se amb la direcció.
No és casual conèixer alguns dels dirigents i fundadors de NE: Josep Huguet, Josep-Lluís Carod Rovira, Ernest Benach, Jordi Carbonell i Josep Bargalló. Curiosament són les persones que han gestionat ERC els darrers anys, artífexs dels dos tripartits on han tingut papers importants.
El model de NE per antonomàsia era Euskadiko Ezkerra. De fet NE era la “còpia catalana”. Doncs bé: Euskadiko Ezkerra va acabar partida en dos: un sector va integrar-se al PSOE el 1993, l’altre va entrar a Eusko Alkartasuna. Una van prioritzar ser “Euskadiko”, els altres ser d’”Ezkerra”.
Aquest és el destí final que va predir en Carretero per a l'actual Esquerra. Potser no vagi tan errat.
ResponEliminaEsperem que Esquerra canviï de rumb o pot acabar igual que EE. Pel bé de l'independentisme, que no sigui així!
ResponEliminaSí Carretero no anava errat i sí acaba com EE serà una desgràcia per tot l'independentisme.
ResponEliminaProbablement els propers mesos el gran debat sigui cap a on va ERC: acabar com EE és una opció possible. També és cert que una part d'EE es va negar a entrar al PSOE i va integrar-se a Eusko Alkartasuna.