El 10 de desembre es va estrenar “Caracremada”. De fet ja s’havia pre estrenat a Berga, Figueres i Venècia. És una pel•lícula difícil i arriscada, pels molts silencis, del nou director (és la seva òpera prima) Lluís Galter centrada en la vida als boscos del resistent anti franquista. Se n’han distribuït només 10 còpies. Ramon Vila Capdevila rep així un reconeixement merescut. Fou el darrer maquis actiu. Quan la CNT, l’any 1951, va decidir el replegament dels seus guerrillers Ramon Vila va decidir continuar, en solitari, la lluita. Havia estat un activista de la CNT abans de la guerra. Acabada aquesta va incorporar-se a la resistència francesa. El van detenir els nazis però va evadir-se. Des de llavors va continuar una vida dedicada a fer nombrosos atacs, emboscades i sabotatges. Representa, en essència, la figura del guerriller hàbil. Les muntanyes del Bages, Berguedà i el Pirineu foren el seu refugi i teatre d’operacions. Actualment es fa una ruta amb el seu nom. Caracremada va respondre a la brutalitat de la dictadura franquista amb la seva mateixa moneda. La guàrdia civil el va matar en una emboscada al Bages el 7 d’agost de 1963. Una curiositat exemplifica que aquells contra els qui lluitava Caracremada són avui dia encara hi són: «En un poble vam tenir algun problema per obtenir els permisos de rodatge per la senzilla raó que Caracremada havia mort l'avi de l'actual alcalde», comentà el director.
L’any abans que Caracremada fos assassinat J.A. Samaranch deixava de ser regidor falangista a l’ajuntament de Barcelona iniciant la seva carrera fulgurant en el règim i passant a ser procurador a Corts. Allà coincidí amb el comte de Godó, també diputat franquista (de 1958 a 1971) i president de La Vanguardia de 1931 a 1987. Junts van promoure la fira de Barcelona i el saló nàutic. Vivim en una societat que homenatja Samaranch, llegeix el diari dels Godó i oblida a Caracremada. Aquesta pel•lícula ajuda, una mica, a fer justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada