Reagrupament ha de fracassar sí o sí. Aquesta és la consigna de CiU i ERC hores d’ara. L’episodi d’ahir és prou clarificador. Algú va suplantar la personalitat de Sandra Lomas, ex-membre de la direcció de Reagrupament, i va enviar un correu electrònic fals on s'afirmava un suposat pacte amb Nebrera i altres bajenades. Immediatament mitjans propers a CiU i ERC el van reproduir. En pocs minuts una nova gossada de comentaris contra Reagrupament va sorgir del no-res. Per acabar-ho d’adobar, cal recordar que la pròpia Lomas havia dimitit de la junta per aturar els atacs personals que se li fan per motius que no tenen res que veure amb la política.
En primer lloc la nostra premsa digital (amb lloables excepcions com Vilaweb) ha demostrat una nul•la preparació periodística. Quans periodistes llicenciats hi ha a aquests mitjans?. Quants cobren del partit, sigui ERC o CiU?. No seria normal contrastar una notícia abans de publicar-la?.
El qui és darrera d’aquesta operació de suplantació de personalitat forma part probablement d’un dels dos partits. La policia ho esbrinarà. Els constants atacs, mai respostos, contra Reagrupament de Ridao, Puig i companyia així ho apunten. També ho apunta el fet que només la premsa propera a aquests dos partits ha reproduït una notícia falsa. La resta no. Quan hi va haver la “crisi” interna de Reagrupament el PSOE i el PP van considerar que era un afer intern. ERC i CiU es van acarnissar en les crítiques. Abans havien menyspreat l’associació com si la política catalana fos un vedat privat. La pressió convergent sobre Laporta perquè no es presenti va en el mateix sentit. Els atacs d’aquests dos partits contra Reagrupament no són mai per ideologia, són perquè posa en perill la possibilitat que molts dels seus militants cobrin de l’erari públic. I pels diners, sembla, tot s’hi val.
Una altra qüestió preocupant d’aquest afer, és el tracte que ha rebut la pròpia Lomas. Els judicis masclistes sobre el seu físic demostren fins a quin punt aquesta és una societat malalta. Molts dels comentaris emesos no tenen res a veure amb la política sinó amb si és o no agraciada. I els han fet homes que no tenen ni una cinquena part del seu currículum formatiu. Tot plegat força deplorable i sembla que encara hi haurà més.
I malgrat tot això, a les eleccions hi haurà una llista que no voldrà entrar al govern sinó que només tindrà una prioritat: la independència de Catalunya. I ho farà sense atacar la resta d’independentistes. Aquesta, en el fons, és la gran diferència: hi ha gent que ha confós l'enemic.
Realment els fets d’ahir constitueixen una de les jugades més barroeres dels darrers anys. Tot plegat fa reflexionar molt sobre la informació en l’era digital i el potencial que es tem de Reagrupament quan encara no és més que un embrió.
ResponEliminaPD: l’article d’en Partal diu molt de ell com a periodista i com a persona.
Tens tota la raó. Adjunto l'enllaç a l'article de V. Partal que és un text excel·lent. Tant de bó faci reflexionar als qui, des de l'independentisme, dediquen tants esforços a atacar a una possible candidatura transversal independentista:
ResponEliminahttp://www.vilaweb.cat/editorial/3694428/joc-brut.html