108. Als seus peus, senyor Zapatero

ERC i CiU s’han ofert a fer a un “pacte d’estat” amb el PSOE. Traduït al català: han iniciat una competició per veure qui pot recolzar a Zapatero ara que tothom li gira l’esquena. Encara més, s’han erigit com a salvadors de la pàtria. Per pàtria, entenen ells, Espanya. Ho fan, diuen, “per responsabilitat”.

No estranya la imatge del nacionalisme català com una colla d’aprofitats que venen la seva ideologia a les primeres de canvi. Que dues forces, que han estat incapaces d’entendre’s en cap projecte de país en 8 anys, ara es postulin per salvar l’estat espanyol és curiós. Que necessitin sempre el PSOE per arribar a un acord, és trist.
A cap independentista li interessa un Espanya forta. Cal que Espanya sigui feble com van aprofitar els actuals estats bàltics o Ucraïna per desfer-se de Rússia. Que uns pretesos nacionalistes s’ofereixin a ajudar al seu opressor és, com a mínim, sorprenent. En aquest sentit ha estat exemplar l’actitud de l’EAJ/PNV qui ha girat l’esquena al suposat pacte d’estat i també ha anunciat que no serà el “tonto útil” del PP. L’EAJ/PNV se sent “força decebut i bastant maltractat” pel PSOE i ara li torna els anys d’enganys. Suposem que CiU i ERC no han estat enganyats mai per Zapatero. O bé que la seva paciència és ilimitada.
CiU i ERC tenen majoria al parlament i podrien proclamar l’estat català. En canvi prefereixen practicar el seguidisme a Madrid. Caldria que entrés una força independentista al parlament, que no tingui com a guia participar en cap “pacte d’estat” espanyol, sinó treballar per pactar un estat català.
Aquesta seria la veritable responsabilitat per evitar la degradació actual d’una Catalunya esfonsada per Espanya. La resta és menjar-se la dignitat i posar-se al servei dels amos. De genolls.