100. Reagrupament, la tempesta i el got

La “crisi” de Reagrupament ha tingut més ressò que els 200 actes previs de l’associació. Els mateixos que han ocultat la seva existència durant mesos no han perdut ni un segon en esbombar-la. TV3, que ha ocultat sistemàticament els actes de l’associació, li ha donat primera plana. Què parlin de nosaltres, hi ha qui diu, encara que sigui malament.

La causa de la divergència era l’elecció de candidats. La ponència diu que es fa per circumscripcions, la majoria de la direcció creu que no. Allò més lògic era votar i tema resolt enlloc de fer –hi un casus belli. Pocs, per no dir cap, haurien de ser motius suficients per separar dos independentistes. La unitat és un valor suprem i a Reagrupament, i per extensió a l’independentisme, no hi sobra ningú. En canvi tenim una detestable tendència a discutir amb l’independentista del costat. Va passar amb López Tena l’endemà del 13D, a les múltiples divisions viscudes fins avui, a l’odi visceral entre convergents i republicans, en l’organització del Girona Decideix o a l’enfrontament Carod/Puigcercós repetidament mostrat al “Polònia”. Ha passat ara. Les diferències entre independentistes s’haurien de resoldre votant.
Reagrupament ha aixecat moltes expectatives, massa. Calia una dosi de realisme. El brutal descrèdit de la política, del catalanisme i els seus enfrontaments caïnites CiU/ERC havien provocat un desencís just en un moment de clar creixement de l’independentisme. J. Carretero va tenir la virtut d’entendre que calia una alternativa i l’empenta d’engegar-la. Però com era nova, la majoria de nous associats tenien la seva pròpia idea de la entitat. I cada cap un barret. Reagrupament és fet de persones i les persones som com som. Tendim a destacar allò que ens separa enlloc que ens uneix. Fins ara, sembla, hi havia 3.500 reagrupaments. Tots ells caldrà que cedeixin una mica per fer-hi un de sol. Els qui no vulguin cedir res, possiblement, marxaran. Però la política té aquests riscos i Catalunya només serà independent mitjançant una acció política.
Per internet han emergit tot de missatges de suposats ex-reagrupats cridant a votar a ERC i CiU. S’equivoquen, molts independentistes mai més votaran a aquestes dues opcions. Una cosa ha canviat després de la creació de Reagrupament. Ara hi ha un grup de gent que té clar que la independència és una prioritat per sobre de la resta. Aquesta gent ha fet la proesa d’aixecar una força política en pocs mesos i sense cap recurs. Fa 2 anys molts independentistes eren desorientats i sense cap referent. Des de llavors han sortit diverses opcions, no només Reagrupament, que volen donar sortida a aquesta inquietud. Hi haurà com a mínim (esperem que com a màxim) una llista independentista transversal a les properes autonòmiques. Es dirà Reagrupament, Sajudis o Nosaltres Sols però hi serà. Hi ha, ara, un sector d’independentistes que ja no creuen en la pluja fina a base de pactar amb el PSOE ni amb el peix el cove a base a governar amb suport del PP. És un sector que “passa” de gestionar l’autonomia, que no vol càrrecs ni governar. Vindran més “crisis”, totes les forces les tenen perquè els humans som així. Però caldrà més que tempestes en gots d’aigua per desfer les sinèrgies que s’han creat. Ningú ha dit que sigui fàcil.
A fi de comptes els independentistes, farts de pactes obscurs amb partits espanyolistes, quan éren més forts, fa un any o avui?.