El 21 de gener el tribunal constitucional turc anul•lava la reforma judicial que havia fet el parlament l’estiu de 2009. La reforma obligava els militars a respondre davant de la justícia. Actualment només ho fan en 3 casos excepcionals: atacar la seguretat de l’estat, crim organitzat o violar la constitució. La Unió Europea va exigir l’estat turc que fes aquesta reforma per a negociar l’adhesió.
Turquia és, formalment una democràcia. En realitat hi ha un poder format per militars i el tribunal constitucional que limita les accions del govern escollit. De fet un ministre turc ha reconegut que la seva constitució és “escrita després d’un cop d’estat i només permet una democràcia mínima”. El text constitucional emana del cop d’estat de 1980.
Sovint s’acusa l’islamisme d’intolerant però a Turquia és el cas contrari. L’islamisme al govern és el que vol fer reformes i es troba sempre amb l’oposició de militars i jutges. En canvi aquests són clarament pro-occidentals. Són els seguidors del fundador de l’estat turc, Kemal, qui estava obsessionat en laïcitzar i modernitzar l’estat. Per fer-ho va teixir un trellat que de democràtic no té res. Per tot això Turquia s’allunya d’Europa. Poques, per no dir cap, raons culturals, polítiques, geogràfiques o històriques justificarien la seva entrada a la Unió Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada