dimarts, 1 de març del 2011

421. Les quatre columnes de la tenacitat

Pocs dies després que es retirés l'estàtua de la victòria espanyolista que hi havia a la Diagonal, diumenge es van restituir les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El catalanisme tendeix a llepar-se les ferides i no veure la seva força. No hi ha cap nació sense estat, a excepció d'Irlanda del Nord, Escòcia o Flandes, amb tanta força com Catalunya. I cal recordar que les dues primeres han gairebé perdut les seves llengües. I malgrat això molts catalans van pel món lamentant-se de la lenta decadència nacional.
Els gestos simbòlics que estem vivint escenifiquen, però, que no només no retrocedim sinó que avancem. Són ells els qui perden. Les columnes en són un exemple majestuós, gairebé arrogant, de la força que té aquest poble. Fins i tot en un cas de flagrant victòria hi ha qui es lamenta d'una placa. Sempre hi ha un però.
Certament ERC ha tingut, des de l'ajuntament un important paper en el seu alçament. Però aquest cop cal felicitar Enric Padrosa qui, al capdavant de la Xarxa, i gairebé en solitari ha realitzat 9 anys de campanya per una utopia que semblava impossible. I que des de diumenge presideix una muntanya on el 26 de gener de 1641 els catalans vam derrotar els espanyols.
Hem vençut moltes vegades.
I ho estem tornant a fer.

2 comentaris:

  1. Déu t'escolti! Ara fa goig passejar pels voltants de Montjuïc, s'ha recuperat una mica més de dignitat.

    ResponElimina