428. La lluita per la llengua revifa l'independentisme al Quebec

Tota la política lingüística a favor del francès al Quebec emana de la llei 101. A nivell d'ensenyament el francès és la llengua preeminent. L'anglès té un paper marginal a l'escola pública i un grapat d'escoles privades (sense cap ajuda pública) ho són en anglès. Només els més rics poden pagar aquestes escoles.
L'arribada d'una forta immigració al Quebec, però, ha fet créixer la demanda d'anglès a l'escola. A aquest fet s'afegeix que les escoles privades en anglès van ajudar a finançar la campanya electoral del Partit Liberal. Ara aquest els ha tornat el favor amb una llei (anomenada 115). El text suposa que qualsevol infant amb 3 anys cursats a una escola privada en anglès pugui demanar continuar la seva escolarització en anglès...a l'escola pública. De fet obre la porta a que es crei un ensenyament públic en anglès al Quebec. De pas les escoles privades es lucren amb els 3 anys que cobraran a uns preus exorbitants. La llei fou votada enmig d'un ambient enrarit i manifestants a favor del francès que veuen en el text “l'enterrament de la llengua francesa”.
Pauline Marois, presidenta del Partit Quebecoise, a l'oposició, s'ha compromès a abrogar la llei 115. Ha recordat que els quebequesos no van aprovar la constitució canadenca de 1982 en la que es basa la nova llei. La imposició de l'anglès està revifant les aspiracions independentistes del Quebec. Aquestes van quedar adormides després de l'ajustada derrota del segon referèndum però una agressió directa a la llengua, cor de la identitat quebequesa, està despertant manifestacions espontànies i donant arguments als independentistes front els federalistes del Partit Liberal. Un partit, per cert, amb una mala gestió en sanitat, educació i els serveis públics en general. De fet, els darrers mesos les concentracions independentistes quebequeses han viscut un veritable reviscolament.