434. Duran i Lleida: 30 anys vivint d’Unió i d’un llefiscós espanyolisme

Duran i Lleida ha aconseguit erigir-se protagonista dels primers dies del govern dels millors. Té mèrit d'haver-ho fet sense formar-hi part. Per situar el personatge, amb cert regust sinistre, que dirigeix Unió cal veure d'on ve. Duran va començar com a fidel seguidor del Movimiento franquista però amb la transició va canviar de bàndol a secretari general d'Unió de Joves el 1977. Des de 1982 és president d'UDC (de la direcció que es fa anomenar comitè de govern). Només en un breu parèntesi entre 1984 i 1987 no va ocupar aquest càrrec. Duran du 3 dècades (!!!!) dirigint el seu partit. Mai, en tot aquest temps s’ha presentat sense l’aixopluc de CDC enlloc. El seu partit gairebé virtual ha viscut endollat al treball que sí feien la gent convergent. Duran representa moltes coses però en cap cas regeneració, treball, transparència i renovació. En tot aquest període sempre ha defugit cap responsabilitat que suposés feina efectiva. Només al darrer govern Pujol fou conseller de governació un breu període. Però va dimitir en saber que havia perdut la pugna amb Artur Mas per succeir Jordi Pujol. Molt ètic.


Situat el caràcter renovador, poc aferrat a la direcció del partit i treballador del personatge podem endinsar-nos a les seves idees. Duran fa anys que ens regala atacs contra la idea de la independència amb els arguments més puerils dignes:
- Ha rebutjat la independència amb l'argument banal que el seu pare viu a Aragó,
- S'ha oposat a debatre sobre l'independentisme
- Ha conjecturat que Europa no reconeixeria la independència de Catalunya ignorant casos com Croàcia, Eslovàquia, Lituània o Kosovo,
- S'ha “indignat “si CDC s'apropava a ERC o recolzava un referèndum pel 2014,
- Ha recolzat la monarquia espanyola destacant la seva utilitat i poc cost(???)
- Ha alertat que debatre sobre l'independentisme fracturava la societat
-  Ha defensat postures molt més unionistes que les de sectors del PSOE o fins i tot del PP
A nivell intern s'ha dedicat a purgar els sectors sobiranistes d'Unió. El cas més recent és forçar la dimissió del president d'Unió de Joves de Girona acusant-lo de independentista o les lamentables maniobres de Duran en la confecció de la llista de la capital gironina. Duran ha arribat al mínim nivell de moralitat al justificar que Joana Ortega falsifiqués el seu currículum. Quan algú du 30 anys dirigint un partit sense treballar li és difícil distingir el que és bo i dolent. En una resposta merescuda Alfons López Tena li ha explicat a Duran la diferència. El text de Tena és tant dur com real i situa Duran a la seva alçada moral.
Possiblement amb el terrabastall i divisió entre els partits independentistes dels darrers mesos Convergència s'està veient reforçada com a alternativa seriosa per molts independentistes. De fet són molts els cops d'ullet de CDC cap a l'independentisme. I és d'agrair. Però mentre CDC no sigui capaç de treure's la por de prescindir de l'UDC de Duran no pot presentar-se com a opció seriosa per cap independentista.
I l'UDC de Duran, simplement, no està a l'alçada del partir històric de Carrasco i Formiguera.
De fet n'és la seva antítesi.