435. Per què, al meu parer, s’ha trencat Solidaritat?

És evident que n’hi ha arguments de pes per continuar amb Solidaritat: la tasca del grup parlamentari ha estat memorable i diligent, s’ha creat una estructura eficient de la coalició amb força presència territorial, s’han aprovat mesures encertades com l’entrega de part de les remuneracions dels càrrecs electes a la coalició o la no acumulació de càrrecs (només els institucionals). El secretari d’organització ha aixecat del no res una organització potent. De fet el treball parlamentari de SI és, avui, el seu màxim actiu.
Han sorgit també dubtes sobre SI. El principal que s’ha desviat molt de la declaració fundacional. De coalició ha passat a partit. De unitat independentista poca: no s’ha fet ni un gest cap a RCat des del 28N fent-los caure en l’òrbita d’ERC, només en 5 casos de 100 s’ha arribat a algun pacte. L’excusa és que ERC (a qui es va dirigir la crida fundacional de juliol per anar junts) no és prou independentista. Excusa que decau quan a Girona CUP i Rcat han pactat. SI ha preferit anar sola.
També s’han acumulat càrrecs. El diputat i cap del grup parlamentari és també secretari general. Això seria impossible, per exemple, al PNB basc. S’ha exclòs el sector proper a DCat, un dels partits de la coalició, amb una gestió de facebook lamentable molt poc curosa en les formes. Laporta va ser utilitzat com a imatge per captar vots. Laporta va utilitzar l’excel•lent formació de Tena i l’organitzativa de Bertran i Valdero per tenir equip. Quan es fa un equip tothom s’utilitza. Allò mínim que cal demanar és respecte. Ningú, a SI, té dret a exigir a Laporta que segueixi uns criteris que no ha votat i que van contra la crida fundacional. Va aportar el que se li va demanar. Ara té dret a opinar i actuar diferent. Precisament per això va fer el seu propi partit que va aportar a una coalició que, legalment, va cloure el dia després de les eleccions. També és cert, però, que mentre SI ha realitzat uns procediments democràtics per decidir les seves actuacions Laporta ha actuat de forma unilateral i sense consultar, de fet, ni a DCat.
Solidaritat no va parlar de les eleccions municipals ni en la fundació ni en la campanya. SI és transversal i prou plural per a permetre que algun dels seus components opini diferent i actuï en conseqüència sense suposar una ruptura. Això l’havia fet gran. El contrari no seria una coalició sinó un partit monolític on no es respecta que un dels membres cregui que presentar-se en solitari a Barcelona és suïcida. Les persones que creuen que ara, a Barcelona, cal una llista unitària no poden continuar a SI. I això empobreix la pluralitat d'un projecte que es vol unitari i obert.