dimecres, 30 de març de 2011

440. Els 12 passos que han finit amb la coalició Solidaritat

1) Solidaritat neix com una crida a les forces catalanistes a unir-se en un front comú per proclamar la independència. Seguia la idea de la Solidaritat de 1907: sumar. 2) D’aquella crida només Reagrupament, PSAN, PRC i EV-AV responen afirmativament. Al primer se l’obvia per no acceptar primàries. Amb la resta es fa una coalició. 3) Amb una campanya excel•lent SI obté més de 100.000 vots i 4 escons amb la imatge de Laporta com a cap visible. 4) Immediatament SI s’endega una ofensiva parlamentària magnífica encapçalada per l’omnipresència de López Tena i Bertran. 5) Paral•lelament es fa un procés per convertir la coalició en un partit: amb una confusió de noms i demanant al ministeri de justícia el canvi de nom del partit pel de la coalició. 6) Finalment s’escull una direcció amb uns estatuts possiblement massa durs. El procés culmina al congrés de Manresa on és exclosa tota persona no afí a Tena i Bertran. Exclosa perquè la llista “oficial” és recolzada per l’aparell de comunicació de SI. Un cas obvi: l’elecció de la responsable d’internacional on Arqué és apartada en benefici de Clara Simó...que ni parla anglès. 7) La nova direcció, sense el partit preparat, promou que SI es presenti a les municipals fet que no constava a la crida inicial. A més no es promouen pactes de coalició excepte en casos puntuals. 8) A Barcelona es convenç, amb molt d’esforç, a 110 adherits que voten sí a presentar-se, sols o en coalició, a la ciutat. Molts d’ells pensen que es farà una coalició independentista. Immediatament es fa públic que s’ha decidit presentar-se en solitari i no es negocia amb ERC a qui es posaven condicions de soci majoritari essent clarament minoritari. Des de SI el motiu per no negociar és clar: ERC no vol pactar amb SI i no vol ni iniciar negociacions. 9) Laporta de fet es queda sense partit, ni cap càrrec a la direcció. El seu paper parlamentari, voluntàriament o no, és gairebé nul. Exigeix que, a Barcelona, si cal presentar-se sigui en una coalició unitària car cal un 5 % i és la idea inicial de SI. Cal no oblidar que SI neix demanant una coalició amb, entre d’altres, ERC que aquesta va menysprear. Ara és ERC qui demana un acord doncs Portabella accepta primàries. 10) SI no pacta, ja no amb Esquerra, sinó amb ningú. La prova és que SI s’oposa a la llista unitària fins i tot a Girona de CUP i Rcat on no hi ha ERC. 11) Laporta va per lliure, negocia a part de SI ignorant-hi els processos democràtics interns. Accepta la proposta d’ERC i RCat a Barcelona. De fet no abandona la coalició que es va presentar a les autonòmiques, demana que se li respecti una opinió divergent de cara a les municipals. 12) La nova direcció de SI no és d'acord amb el criteri a Laporta diu que ell els ha traït. A partir d'aquí SI es trifurca. La immensa majoria continua com a SI afrontant, amb molt valor, unes eleccions de resultat possiblement advers però amb una il·lussionant activitat parlamentària. Un sector minoritari segueix a Laporta que reactiva Democràcia Catalana (DCat). Un tercer sector, de tamany encara incert, marxa a casa sense entendre ben bé si eren tant importants aquestes municipals com per esberlar el projecte. I aquest és el veritable drama: quan els independentistes se'n van a casa farts de que les organitzacions que els diuen representar es mirin el melic.

6 comentaris:

  1. Excel·lent síntesi, Jordi. Però no marxem a casa, continuem donant guerra allà on calgui. Per exemple, des d'aquest bloc!

    ResponElimina
  2. WAKE UP: Muslims use a 'trick' to get reach a «demographic advantage»: The suppression of the rights of the women!...



    ANNEX TEXT:
    Call spread in the INTERNET:
    Sexual education without Taboos or Neo-Taboos: the analysis of the sex taboo, (in traditionally monogamous societies), we see that the real purpose of the sex taboo was the social integration of sexually weaker males.
    {See The Origin of sex Taboo blog}

    Nowadays, on one hand many women are looking for men with a bigger sexual competence, specially men from traditionally polygamous societies: in these societies, only the stronger men have children, they choose them and refine the quality of the men.
    On the other hand, nowadays many men from traditionally monogamous societies look for females from other societies, that are economically weakened [soft]...

    CONCLUSION:
    In traditionally polygamous societies is it natural, that only the strongest men have children, NEVERTHELESS the traditionally monogamenen societies must accept their history! That is, these societies can´t treat the sexually weaker males like the trash cans of society! This means, that men (with good health) rejected by females should have the legitimate right to an ARTIFICIAL womb [Scientific Research Priority]...

    ResponElimina
  3. Bon dia i bona hora,

    no comprenc gaire l'anglès; em sembla, però, que Aweakmale ho ha encertat del tot, en explicar la decadència de Sofilatitat. És clar que és una qüestió d'hormones adolescents, de veure qui va el primer de la llista.

    A Girona, amb la història que s'hi van muntar a les primàries per fer la llista al Parlament, van fer igual i, així, aquell britànic envellit i mut d'ençà que té paga de l'estat, va encapçalar les aspiracions dels cent mil i escaig independentistes que ens hi vam aplegar.

    És trist però és veritat, els aprofitats van acabar amb els drets dels bons homes catalans.

    No hi ha cap més altre camí que esperar una nova generació, mentre l'actual s'entreté mirant com els de SI fan de cobradors de la nòmina oficial. Aquesta nova generació, com diu Aweakmale, ha de ser més nombrosa. Només ens resta copular i copular, a fi de reproduir-nos i esperar que no hagin de venir de la Gran Bretanya a treure'ns les castanyes del foc; perquè ni ho fan ni ho faran, només volien fer-se un recer acollidor, on la Simó i en Trueta passin la jubilació, repapiejant i lloant-se mútuament, que si aquesta pròtesi té millors resultats que aquella, que si duus ALGASIF o que si l'HEMOAL va millor quan fa calina.

    Salut i República de Calzedònia.

    ResponElimina
  4. Gràcies Granollacs. Sense dubte que no anirem cap a casa!. I els blogs només seran una part de la lluita. En el cas dels "Bons patricis" una part important.

    Dear Aweakmale I just don't know the relation between your text and mine. But anyway thanks for your effort. And try to work just a bit because one blog with only one post (as yours) sounds like a fake.

    Anònim: el to de la teva aportació sona a retirada i a retreure allò que molts han fet malament, què s'ha de fer, però no només. Cal mirar també allò que es fa bé. AVui mateix n'hem tingut un exemple.
    Salut i República de Catalunya-

    ResponElimina
  5. Pot ser això dóna arguments al que vam comentar

    http://www.cronica.cat/noticia/El_Dr._Broggi_tancara_les_llistes_dUnitat_per_Barcelona_

    ResponElimina