440. Els 12 passos que han finit amb la coalició Solidaritat

1) Solidaritat neix com una crida a les forces catalanistes a unir-se en un front comú per proclamar la independència. Seguia la idea de la Solidaritat de 1907: sumar. 2) D’aquella crida només Reagrupament, PSAN, PRC i EV-AV responen afirmativament. Al primer se l’obvia per no acceptar primàries. Amb la resta es fa una coalició. 3) Amb una campanya excel•lent SI obté més de 100.000 vots i 4 escons amb la imatge de Laporta com a cap visible. 4) Immediatament SI s’endega una ofensiva parlamentària magnífica encapçalada per l’omnipresència de López Tena i Bertran. 5) Paral•lelament es fa un procés per convertir la coalició en un partit: amb una confusió de noms i demanant al ministeri de justícia el canvi de nom del partit pel de la coalició. 6) Finalment s’escull una direcció amb uns estatuts possiblement massa durs. El procés culmina al congrés de Manresa on és exclosa tota persona no afí a Tena i Bertran. Exclosa perquè la llista “oficial” és recolzada per l’aparell de comunicació de SI. Un cas obvi: l’elecció de la responsable d’internacional on Arqué és apartada en benefici de Clara Simó...que ni parla anglès. 7) La nova direcció, sense el partit preparat, promou que SI es presenti a les municipals fet que no constava a la crida inicial. A més no es promouen pactes de coalició excepte en casos puntuals. 8) A Barcelona es convenç, amb molt d’esforç, a 110 adherits que voten sí a presentar-se, sols o en coalició, a la ciutat. Molts d’ells pensen que es farà una coalició independentista. Immediatament es fa públic que s’ha decidit presentar-se en solitari i no es negocia amb ERC a qui es posaven condicions de soci majoritari essent clarament minoritari. Des de SI el motiu per no negociar és clar: ERC no vol pactar amb SI i no vol ni iniciar negociacions. 9) Laporta de fet es queda sense partit, ni cap càrrec a la direcció. El seu paper parlamentari, voluntàriament o no, és gairebé nul. Exigeix que, a Barcelona, si cal presentar-se sigui en una coalició unitària car cal un 5 % i és la idea inicial de SI. Cal no oblidar que SI neix demanant una coalició amb, entre d’altres, ERC que aquesta va menysprear. Ara és ERC qui demana un acord doncs Portabella accepta primàries. 10) SI no pacta, ja no amb Esquerra, sinó amb ningú. La prova és que SI s’oposa a la llista unitària fins i tot a Girona de CUP i Rcat on no hi ha ERC. 11) Laporta va per lliure, negocia a part de SI ignorant-hi els processos democràtics interns. Accepta la proposta d’ERC i RCat a Barcelona. De fet no abandona la coalició que es va presentar a les autonòmiques, demana que se li respecti una opinió divergent de cara a les municipals. 12) La nova direcció de SI no és d'acord amb el criteri a Laporta diu que ell els ha traït. A partir d'aquí SI es trifurca. La immensa majoria continua com a SI afrontant, amb molt valor, unes eleccions de resultat possiblement advers però amb una il·lussionant activitat parlamentària. Un sector minoritari segueix a Laporta que reactiva Democràcia Catalana (DCat). Un tercer sector, de tamany encara incert, marxa a casa sense entendre ben bé si eren tant importants aquestes municipals com per esberlar el projecte. I aquest és el veritable drama: quan els independentistes se'n van a casa farts de que les organitzacions que els diuen representar es mirin el melic.