424. De què ha servit Solidaritat?

Els darrers mesos m’he implicat a fons en el projecte de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència. La campanya electoral ha estat meravellosa en tots els sentits, he conegut persones magnífiques i va ser coronada per un èxit històric en la política catalana. Un gaudi. Mai s’havia obtingut un resultat així en tant poc temps. Tot plegat amb pals a les rodes com la bruta campanya periodística contra Joan Laporta o l’absurda duplicitat de Reagrupament. Només ells no veien el que els hi anava a passar.

De tot plegat em queda haver conegut molts veïns, en el sentit literal, que pensen com jo. No persones virtuals sinó homes i dones que dedicaran els propers anys a lluitar per la independència. Al districte de Sant Martí s’ha creat un grup humà fantàstic que anirà més enllà de SI. Després de col•laborar en la campanya en molts aspectes i en especial en la gestió dels webs locals he estat escollit coordinador del districte. Al web actual es pot veure tot el que vam arribar a fer.
Ja fa temps, però, que vaig dir que presentar-se a les eleccions locals era una greu errada de Solidaritat. Com diu Granollacs no era un bon camp de batalla. Fer-ho, a més, com un bloc monolític sense contemplar la diversitat interna està essent la causa d’una crisi incerta. Ara bé, qui ha dut al parlament la llei sobre la independència?. Només per aquest fet ha valgut la pena l’esforç. La coalició SI ha entrat en crisi per varis motius, un d’ells és que els seus integrants pensen i no es limiten a ratificar fent veure que escullen. Potser cal pensar menys per no tenir divisions.
SI ha trencat un mur, el de l’autonomisme frustrant de CiU i l’independentisme sotmès a l’esquerra d’ERC. Ha sorgit un nou espai on la independència no es sotmet a res. Un espai que pot pactar amb ERC puntualment com fan Reagrupament o Democràcia Catalana. I pactar no vol dir integrar-se com s'ha interpretat erròniament. DCat o RCat han pactat puntualment però no entren a ERC. Un espai que també pot optar per una via pròpia com fa el partit (que no coalició) SI. Un espai que, amb unes formes o d’altres, pot ser punta de llança. I Solidaritat, les consultes o Reagrupament, sobretot, han servit per posar en contacte moltes persones que fins ara no es coneixien.
Hi ha, des de CiU i ERC, algunes persones que fan sorna del que passa amb SI. Poca broma. En només 3 mesos les persones que van fer SI van aconseguir 4 diputats. A ERC li ha costat 80 anys tenir-ne 10. Sobre CiU ningú qüestiona la seva solidessa interna. El motiu potser són milers de persones cobrant, des de fa anys, el corresponent sou del partit o del càrrec institucional a canvi de callar el què pensen. Ha generat més debat ideològic SI en uns mesos que CiU en 3 dècades. De fet, per exemple, la proposta estrella de CiU la va fer el malaurat Trias Fargas. I quants anys fa?.