A algú se li va ocórrer que tot plegat no era prou complicat. A més calia que el nou moviment vinculés la independència a les llistes obertes. Si parlem només d’independència podem anar junts. En quant introduïm qualsevol variant el problema és servit.
Reagrupament va fer bandera de les llistes obertes. Després va aprovar unes llistes tancades decidides per la direcció. Això li va costar una crisi que va bloquejar l’associació malgrat un esforç ingent en centenars d’actes de promoció. Quan va sorgir Solidaritat Catalana per la Independència també va adoptar la necessitat de fer llistes obertes en una assemblea. En quatre per ser més exactes (com també havia aprovat Rcat a la primera assemblea i no va fer). I des de llavors ha dedicat uns esforços notables en decidir les 135 persones que aniran a les seves llistes.
Quan diumenge ambdues entitats es van reunir van trobar que tenien la mateixa ideologia, el mateix programa i una bona sintonia malgrat els retrets dels dies darrers com el torpede. L’escull per no fer coalició: la confecció de les llistes. Tot plegat per escollir uns candidats que en la immensa majoria no tenen cap possibilitat d'escó. És el que un blocaire ha descrit com candidats dummies. Essent realistes SCI i Rcat poden treure, com a molt, 5 escons: Laporta, Tena, Carretero, Bertrán, Strubell o Móra o Arqué, ...Doncs bé, tot el merder per no fer coalició és per decidir els 130 restants!!.
La veritat és que és penós. La diferència és només de tipus estètic. Des de fora, es veu ridícul que dos que tenen el mateix projecte es presenten separats. La gent acaba pensant que és una lluita d'egos, que són "com els altres", es decep i no els vota. I fins a cert punt és normal que ho pensin! S'ha donat una molt mala imatge. Molts estem decebuts.
ResponEliminaLamentablement tens tota la raó.
ResponEliminaEl pitjor, però, és decebre's i quedar-se a casa.
En aquest cas només guanya l'unionisme.
Si no es posen d'acord (encara queda molt temps) caldrà triar.