dimarts, 14 de setembre de 2010

283. Els motius de Toni Strubell

Toni Strubell s’ha guanyat a pols ser un dels referents del nou independentisme. El seu treball en la dignificació del president Josep Sunyol, a la Comissió de la Dignitat, a la marxa a Brussel·les, recordant la injustícia a Companys, al capdavant dels intel·lectuals compromesos amb Reagrupament o explicant la realitat catalana a Euskal Herria, en són testimonis. El seu pas a Solidaritat Catalana per la Independència ha estat per a molts membres de Reagrupament motiu de reflexió. Per això era important saber-ne els motius. En un recent apunt al seu blog i a una entrevista Strubell clarifica el seu posicionament que coincideix amb el d’una part de Reagrupament i es basa en 4 idees:


1- El compromís amb Laporta: “El primer compromís que tinc de tipus polític en aquest any 2010 és amb Joan Laporta, ja que penso que ell és la única opció que té el poble català en aquests moments de recollir políticament la situació que estem vivint. (...)Vivim en un període absolutament mediàtic, i penso que faríem un mal favor a l’independentisme si desaprofitéssim aquesta ocasió que ens donen la candidatura de Joan Laporta.”
2.- El potencial electoral: “Crec que Laporta és mediàticament la única possibilitat de fer forat a les properes eleccions.(...) El carisma de J. Laporta, malgrat critiques de sectors interessats i no honestos, és la única solució perquè aquest poble surti de l’actual forat.” Sobre la diferència entre Reagrupament i Solidaritat afegeix: ”El que tenen de diferent són les possibilitats reals de fer forat políticament.“
3- Cap atac a la resta d’independentistes: Sobre Carretero diu: “No he parlat amb ell personalment, però no tindré cap problema en fer-ho. És una persona que admiro en molts aspectes i de cap de les maneres sortirà de la meva boca cap reserva ni cap crítica. No només amb Joan Carretero, sinó amb cap independentista català en general.”
4- Cumplir el que Rcat deia: “El que no pot ser és que una opció política faci bandera durant mesos de la seva estratègia electoral en base a una figura política i que en el darrer moment és mostri incapaç de forjar-la. No pot ser que un candidat passi de ser el gran líder a haver-lo descartat i desaprofitat. Els que ens presentem a comarques no podem ser cecs davant de la gran importància que té la candidatura de Barcelona.”.


És evident que el fet que Laporta parli de la independència fa que molta gent, impermeable a aquesta idea fins fa poc, com a mínim hi reflexioni. Encara que no el votin és absurd desaprofitar algú que pot arribar a tanta gent. A més hi ha la possibilitat que alguns d’ells el votin i no es pot qüestionar que, avui dia, és la personalitat mediàtica més potent de l’independentisme. I les eleccions no les guanya qui fa el programa més ben fet. Quanta gent llegeix els programes electorals de 150 planes?.
També destaca la idea de no atacar cap independentista. Són lamentables els comentaris, per exemple, a aquesta entrevista. Finalment Strubell defensa la continuïtat del seu nou projecte amb l’anterior. Un projecte que deia “Si Laporta no va amb Reagrupament, Reagrupament anirà amb Laporta” o que plantejava recolzar una llista sense cap candidat de Rcat. I ens planteja un dubte: ha canviat ell d’idees o ha estat Reagrupament qui no ho ha complert?.

2 comentaris:

  1. Mai sabrem què ha passat, quins motius van impedir l'aliança Laporta-Reagrupament. La posició del Toni Strubell és repsectable. La pena és que s'enfrontarà amb el Carretero a Girona i per aquesta cirumscripció un diputat costa entre el 6 i el 7% dels vots. Una pena que se n'hagi anat, perquè tots dos formaven un tàndem molt potent.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó. És trist que no sabem els motius però sospitem que tenen més de personals que de polítics.
    Strubell és un gran actiu. Carretero també.

    ResponElimina