dilluns, 6 de setembre de 2010

275. Una finestra a Arpitània

L’arpità és una llengua romànica parlada als estats francès, Italia i suís. De Lió a Grenoble. El seu nom deriva d’una forma ancestral de dir “Alps”. També se’l coneix com a franco-provençal. Aquest nom li ho va donar el filòleg furlà Graziadio I. Ascoli. La idea d’Ascoli és que era una llengua pont entre el francès i l’occità provençal. Des dels anys setanta els defensors de l’arpità usen aquesta denominació molt més clara i s’oposen a l’altra forma. Ens agradaria que a la nostra llengua l’anomenessin “franco-castellà”?. Amb tot molts dels parlants s’hi refereixen com a “patuès” a banda i banda de frontera.

L’arpità agonitza arreu, en especial a la part francesa. A la Vall d’Aosta fa anys que els arpitans han optat pel francès per fer front a l’italianització. I malgrat això la llengua és viva. Per copsar-ho hi ha un potent moviment teatral al voltant de la Fédérachòn Valdoténa de Téatro Populéro que ja aplega 22 companyies en arpità a Aosta. La Vall és governada des de fa dècades per la Union Valdôtaine de caire nacionalista. A Savoia, fa uns mesos va ser escollit el primer diputat regional del Moumenet Région Savioe i els independentistes de la Ligue Savoisienne denuncien l’annexió del ducat.
Però el més sorprenent ha estat el desvetllar de la llengua. Fraccionada i esquarterada fa uns anys ha viscut un reviscolament. Primer a Suïssa amb la Féderation Romande, a Aosta amb el primer congrés de “patoisants” de 1957, concursos literaris, o les festes locals de parlants que es van anar estenent fins el primer festival internacional fet a Suïssa els anys noranta. Després aquest festival s’ha anat traslladant. I el 2003 naixia l’Association Arpitana que reivindica la totalitat del territori i les matrícules dels cotxes amb un “ARP”. A tot plegat s’ha afegit la normalització de la llengua mercès al treball del’Ortograf de referència B una normativa de Dominique Stich que ja comencen a usar alguns escriptors com l’aostà Florent Corradin, el savoià Alen Favro o el francomtès Xavier Gouvert.
Aquest cap de setmana Aosta ha acollit la 7ª festa internacional del “patois” amb teatre, música, cercavila i debats. Possiblement massa folclore però una manera, també, de mantenir el nervi de la identitat. Precisament als Països Catalans s’ha obert aquest agost una meravellosa finestra a la realitat arpitana. Es tracta del blog “Amics d’Arpitània. S’actualitza sovint i amb notícies curioses que ens apropen una mica més a una realitat tant propera (l’arpità i el català poden arribar a ser intercomprensibles) com desconeguda. Felicitar als autors per la seva iniciativa.

3 comentaris:

  1. Per això mateix que has dit, una realitat tant propera com desconeguda, donem una mica d’empenta perquè a casa nostra es conegui millor. I gràcies per l'entrada.

    ResponElimina
  2. Em penso que aquests ho tenen bastant pitjor que nosaltres... No sé pas si encara es deu transmetre de pares a fills, però ho dubto. És estrany també que hagi estat substituïda pel francès a tot arreu, fins fora de França...

    ResponElimina
  3. Amics: mercès a vosaltres per l'esforç altruista en un món on gairebé ningú dona molt a canvi de res.
    L'home del sac: Sí que ho tenen pitjor que nosaltres. Però al bloc dels Amics trobaràs una entrada on parlen d'alguna població suïssa on és llengua habitual. A Aosta han preferit optar pel francès per fer front a l'italià. L'argument és que l'arpità no hi podia fer front tot sol.

    ResponElimina