dijous, 2 de setembre de 2010

271. Campanya internacional de suport als presos maputxe

L’estat espanyol no va poder derrotar els maputxe. Només el xilè i l'argentí, després de nombroses campanyes van llençar una ofensiva brutal que va acabar ocupant les terres maputxes. Camps de concentració, assassinats i guerra inhumana contra un poble que duia segles dempeus.

Les terres indígenes foren repartides entre terratinents. Grans extensions conegudes com a “fundos” a disposició dels blancs. Des de llavors els maputxe, un 10 % de la població xilena, sobreviuen arraconats. Pinochet va esclafar els petits nuclis que resistien matant i empresonant-ne els líders.
A principis dels anys noranta, una nova generació va agafar el relleu de la resistència encapçalada pel Consejo de Todas las Tierras-Aukín Wallmapu Ngullam. Per fer-ho van començar a ocupar terres. S’iniciava un conflicte que ha dut molts maputxe a presó. Pels maputxe tots els governs xilens, dreta o esquerra, són iguals. Tots han reprimit els seus moviments militants. La policia continua matant a trets civils indis com Matias Katrileo, de 23 anys, abatut el 3 de gener de 2008. L’agost de 2009 van assassinar Jaime Mendoza Collío de 28 anys.

La situació ha donat un salt aquest estiu. El 12 de juliol, una trentena de presos indis van decidir iniciar una vaga de fam. Els presos estan dispersats en 4 presons per evitar accions comunes. Demanen judicis justos davant les continues irregularitats, la llibertat dels presos polítics i la fi de la llei antiterrorista redactada exclusivament contra els maputxe. El mes d’agost s’ha iniciat una campanya internacional. Amb actes a l’estat francès, Argentina o als Països Catalans. A Brussel•les els solidaris amb els vaguistes han ocupat l’ambaixada, a Bèlgica s’hi han encadenat i també han fet protestes a Washington. Evidentment al propi Xile hi ha nombroses accions de suport com bloqueigs de carreteres i les jornades de mobilització. La tercera es va fer ahir el dia 1 de setembre amb accions a Concepción, Temuco, Valdivia, Santiago i Valparaiso. Alguns senadors s’han reunit amb els vaguistes. Com diu Héctor Llaitul: “El nostre cos és l’únic que ens queda per a protestar”. Llaitul nega haver fet cap acte de violència.


Precisament l’ex presidenta M. Bachellet, qui va imposar la política de “mà dura” contra els indígenes serà avui nomenada doctora honoris causa per la UIMP de mà de la també socialista M. . Fdez. De la Vega. El maig l’UPF també ho va fer. Els socialistes premien als seus companys. Hagin fet el que hagin fet.

2 comentaris:

  1. Gust de conéixer el blog, i a tu, és clar.
    I GRÀCIES PEL COMENTARI, I PER DEFENSAR BONES CAUSES!!!

    ResponElimina
  2. El gust és meu. Espero poder fent comentaris.
    I sí, encara que no ho sembli, queden bones causes en aquest món.

    ResponElimina