divendres, 17 de setembre de 2010

285. Article del Col.lectiu Eterna: No desafiaràs la llei d'Hondt

En Vicent Partal parla d'aquest excel·lent article i afegeix que el gran enemic, més que la divisió, és l'abstenció que pot generar. Especial atenció als exemples que posa de les actuals coalicions parlamentàries.


No desafiaràs la llei
El primer manament del bon independentista català és: no desafiaràs la llei espanyola. En concret, la llei d'Hondt. La llei d'Hondt és com la llei de la gravetat: si l'obvies, la menysprees o la infravalores... et mates.


Anem a pams. Per tenir tres diputats a la província de Barcelona calen uns 70.000 vots. Això vol dir que si RCat i SCI van per separat a les eleccions i treuen cadascun d'ells 65.000 vots, tots dos obtindran la bonica xifra de zero diputats. En canvi, si van junts i cadascun d'ells aporta els seus 65.000 vots sumarien més de 130.000 vots, i això caldria sumar-li l'efecte crida per l'unitat de l'independentisme, la qual cosa pot significar la “friolera” de 5 o 6 diputats pel cap baix. Això ho apliqueu a les altres tres províncies i us fareu una idea de l'oportunitat històrica que estem deixant escapar.Fins aqui el números freds. Ara bé, apart dels números freds, cal tenir el cap fred també i, si és possible, els peus calents...


Vejam, quin és el gran problema que impedeix una candidatura conjunta? Pel que hem vist fins ara l'unica diferència entre RCat i SCI és cóm s'han de fer les llistes i també alguna discrepància personal entre algunes persones d'ambdues candidatures. O sigui, que per aquestes “greus i grans diferencies” aniran per separat. A veure què fan als altres partits en similars circumstàncies:
CiU és una federació de dos partits liderats cadascun d'ells per unes personalitats polítiques tan diferents com en Mas i en Duran. Sense entrar en detall, creieu que hi ha més diferències entre RCat i SCI que entre CDC i UDC? Creieu que hi ha més diferències entre Carretero i Laporta que entre Mas i Duran? Fins a dia d'avui, aquesta unitat, amb tots els problemes que vulgueu, els han portat a guanyar totes i cadascuna de les eleccions al Parlament.
El mateix es pot dir del PSC, partit resultant de la fusió dels socialistes catalans amb la Federació del PSOE a Catalunya. Creieu que hi ha més diferències entre Carretero i Laporta que entre Montilla o Corbacho respecte de Castells o Nadal? Tampoc sembla que aquesta unitat els hagi anat massa malament.
Què va passar amb el PSUC? A grans trets, la separació entre IC i EU va portar aquests últims a ser extraparlamentaris. Van aprendre la lliçó i ara en Joan Herrera i en Jordi Miralles van junts.
Fins i tot, posats a filar prim, què fan l'Alfons Lopez Tena i l'Uriel Beltran a la mateixa coalició si fa pocs mesos estaven a matar. Hi ha unitat entre ells i, no hi pot haver unitat entre Carretero i Laporta?
Si al principi del text parlava d'una llei de la física, ara aplicaré una fórmula matemàtica: Unitat = Èxit, Divisió = Fracàs i, per trobar el desllorigador, crec que ambdues candidatures haurien de fer un acte de generositat. Si el problema és que no es volen unir en una candidatura única nacional, que ho facin per províncies, és a dir, que dues llistes provincials d'un partit integri membres de l'altre i a l'inrevés a les altres dues províncies. Per exemple, a Barcelona sembla clar que la candidatura més potent és la de Laporta; doncs que integri membres de RCat. A Girona la candidatura més potent d'en Carretero hauria d'integrar membres de SCI. Lleida i Tarragona haurien de seguir la mateixa pauta. Si el problema personal és tant greu que no poden anar junts en una mateixa llista provincial, haurien de fer un acte de generositat i cadascuna de les candidatures retirar-se de dues províncies, quedant així una única llista “pura” per província. Junts, però per separat, o com algunes parelles: “living apart together”.
El malalt no està per massa experiments, o trobem la medicina correcte ara o se'ns pot acabar anant de les mans. RCat, SCI: la Història us jutjarà, per bé o per mal, per tant jo miraria d'encertar-la.
Xavier Vilaseca - Col·lectiu Eterna.

6 comentaris:

  1. És un article prou encertat, però crec que ens hem de fer la idea que no hi haurà unitat. Per això, cal que rebaixem aquestes cridòries pk l'únic que faran serà generar encara més desafecció i abstenció dins de l'independentisme. No en fem cap drama.

    ResponElimina
  2. Hola,
    Això està molt be i es veritat, pero cal pensar en positiu. Es pot dir que acabem de començar una nova historia i com algú va dir "la de problemes que s'hauiren estalviat a CIU si haguessin anat per separat a les primeres eleccionsi s'hagués pogut mesurar la força real de cada part".

    ResponElimina
  3. "haurien de fer un acte de generositat"

    Aquí està!!! Si no són capaços de fer aquest acte, de posar la Nació per sobre de les seves aspiracions personals potser no serveixen...

    Ho sento però començo a pensar en certes teories de col·locar a algun personatge per desmuntar el moviment sobiranista. No tindrem una cinquena columna?

    ResponElimina
  4. Albert: tens raó potser toca deixar aquest tema de la unitat doncs perjudica. Però costa tant no pensar que es perd una oportunitat!.
    Anònim: doncs tractarem de veure-hi el costat positiu. Ara bé CiU s'haurien estalviat problemes però fixem-nos que mai s'han presentat per separat. Per quin motiu?.
    Jordi: es fa difícil pensar en teories conspiratives i molt fàcil veure-hi personalitats fortes que no s'acoplen.

    ResponElimina
  5. Algunes qüestions:
    La llei de Hont és pràcticament proporcional: si tens el 16% tindràs més o menys el doble de diputats que si tens el 8%.
    El problema és que si no superes el 3% (imposat per el govern espanyol però que no té res a veure amb la llei de Hont), no tens representació.

    Per altra banda, un partit que te baralles internes, o fins i tot que el principal dirigent fa dimitir la junta o se'n va ell... no el vota ni deu.
    Rcat no ha parat de tenir problemes interns, canvis de sistema d'escollir llistes, problemes greus amb les persones de la llista de Tarragona, etc.
    I això li valdrà que quasi ningú el voti, i a més, és probable que si fa coalició amb alguna altra formació, resti en lloc de sumar.

    Jo seria molt partidari de la unitat, però en aquest cas ho dubto. I conec molt bé el tema aquest de les escisions, les baralles i les posteriors davallades electorals, arreu del món.

    ResponElimina
  6. Tens raó que el principal problema no és la llei d'Hont sinó el llindar del 3 % de Barcelona. Amb 2,9 % de les dues formacions no s'entra. Pordien haver-lo titulat "No desafiaràs el 3 %".

    També coincideixo en què la unitat hauria d'estar fonamentada en una base real. Si és fictícia pot ser contraproduent. C'anos n'és un exemple flagrant.
    Mercès per les interessants contribucions.

    ResponElimina