286. Sobre Carles Solà

A principis dels noranta hi havia 2 candidats a rector de l’UAB:
- Josep M. Vallès, proper al PSOE que havia convidat el rei a l’UAB i permès una brutal càrrega policial contra la protesta del BEI amb traumatismes cranials.
- Carles Solà, un valencià amb un programa de caire independentista i de promoció dels Països Catalans.

Llavors el Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) era majoritari. Tot i néixer de la mà de l’MDT (PSAN), les JERC van aconseguir-ne el control. En l’assemblea per decidir a qui votar, el sector JERC es va imposar: calia votar Vallès. No ho vaig entendre tot i que, com a claustral, havia de votar-lo. El sindicat de la JNC, Estudiants Nacionalistes, era molt minoritari i va optar per Solà. El resultat fou que Solà va guanyar. Fou un dels millors rectors que ha tingut l’UAB. Posteriorment Vallès seria diputat al grup del PSOE i Solà conseller d’universitats amb el tripartit.

D’aquella experiència vaig desconfiar dels discursos que vinculaven qüestió social a la nacional. Sempre hi ha d’haver una prioritat i, sovint, s’imposa la primera. Una dècada després quan ERC va tenir la clau del govern va tornar a fer el mateix que havia fet a l’UAB. I Maragall va ser escollit president. El 2006 ho va tornar a fer amb Montilla. Cap equidistància. Ser d’esquerra independentista no és el mateix que ser independentista d’esquerra. L’ordre dels mots és clau.
Aquella votació sobre Solà va condicionar la meva militància els anys següents. Ara, curiosament, el propi Solà ha donat un pas important. L’exrector, a part del seu prestigi acadèmic, ha demostrat una gran capacitat de treball i una honestedat impecable. Ara, s’ha incorporat a la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència. I ja comencen a ser-ne moltes les persones que són referents que ho han fet.