356. CiU guanya, SI irromp

Cal felicitar CiU per un resultat extraordinari. Des de l’any 1984 cap candidatura no creixia en un nombre tant gran d’escons: 14. El màxim havia estat ERC, l’any 2003, amb 11. CiU no té majoria absoluta. L’ha tinguda a tocar però l’entrada de SI l’ha allunyat. De tota manera la divisió del parlament la hi dona de facto. Ha estat una victòria esperada, contundent i legitimada per una participació notable. No es pot dir que fos alta quan 4 de cada 10 persones no han anat a votar i els vots blancs són sisena força amb un 4,23 %. Una majoria clara de votants ha volgut que CiU gestioni, en solitari, la crisi econòmica i la desposta a la infame sentència del TC. CiU ha sabut rendabilitzar majoritàriament el 10J i ha fet del concert econòmica la seva promesa electoral en la que desenes de milers de persones hi han confiat.

Els partits catalans, no sucursalistes, obtenen 76 escons front 56 de les sucursals als que caldria sumar els 3 de l’ultraespanyolisme català. Avui hi ha 86 diputats a favor del dret de l'autodeterminació front 49 que potser s'hi oposen (bé F. Carreras ideòleg de C'anos és a favor i per això UPD es va presentar a part). A més l’espanyolisme rep un cop perdent 130.000 vots i 5 escons fregant el seu mínim històric.

L’independentisme paga la seva absurda divisió en un retrocés en escons: 7. En canvi, en vots, només perd 50.000 sufragis que passen a CiU. L’electorat independentista ha castigat, amb duresa excessiva, el segon pacte d’ERC amb el PSOE. Esquerra perd la meitat dels seus vots. I com es distribueixen?. A grans trets CiU en capta un 25 % i Rcat un 20 %. És meritori el resultat reagrupat gairebé sense mitjans i amb la sola figura de Carretero obtenir 40.000 vots. Han treballat i bé. Però és SI qui aconsegueix recollir la meitat dels vots que perd ERC. Les enquestes de “La Vanguardia” s’equivocaven. Així és SI qui evita que els votants decebuts d’ERC, però que no creien en la seva escissió, vagin a CiU o l’abstenció.
Tot plegat permet SI d’irrompre al parlament de forma sorprenent. Des de la restauració del parlament mai cap formació, en només 4 mesos, s’ha creat i ha entrat al parlament. I ho ha fet de forma gairebé heroica:
- amb una campanya de difamació mai vista contra una sola persona
- amb un concurrent ideològic gairebé idèntic i una divisió del vot independentista a favor de la DUI
- ignorada pels mitjans de difusió, que no de comunicació, que només hi publicaven notícies tergiversades o negatives
- apostant, per sobre de tot, en internet com a mitjà de comunicació
- en un temps rècord. S’ha fet en 4 mesos (C’anos es va forjar en un 15 mesos)
Amb tots els elements en contra (divisió, mitjans, temps...) era impossible entrar al parlament. Però, parafrasejant Mark Twain: la gent de SI no sabien que allò que pretenien era impossible. I precisament per això ho han aconseguit.