352. L’independentisme ha renunciat, en part, a Barcelona

Hi ha 4 candidatures que recolzen la independència davant l’atzucac que vivim avui dia: Esquerra, Solidaritat, Reagrupament i Des de Baix. La cinquena, el BSC, ha arribat a la situació paradoxal de presentar-se per Lleida i, al mateix temps, defensar l’abstenció.
Aquesta ha estat una campanya electoral molt fluixa. Només els esforços titànics de PxC, SI i Rcat per donar-se a conèixer han trencat un motlle ja establert. Un possible error comú a les candidatures independentistes ha estat centrar el seus esforços fora de la ciutat de Barcelona. Evidentment hi ha hagut presència. A Sant Martí, per exemple, Solidaritat ha realitzat 3 actes prou importants. Reagrupament ha mogut el seu escenari mòbil per alguns barris i Des de Baix ha realitzat actes només a 4 districtes. Esquerra ha estat generalment absent dels barris.

Sobta que els grans caps de llista de les formacions independentistes no han estat presents al cap-i-casal; prioritzant la seva presència a altres comarques. Des de Baix ha centrat els seus esforços on tenia implantació: Garraf, Baix Llobregat i el Vallès. Reagrupament va optar per una candidata de perfil baix. Carandell no ha estat a l’alçada. La formació grana ha demostrat ser poc més que una escissió d’ERC i els qui van protagonitzar la marxa d’Esquerra han encapçalat les llistes. Carandell ha fet un lloable esforç però els actes barcelonins, en general, han tingut unes desenes de seguidors en una ciutat de milió i mig d’habitants. Carretero, que ha dit reiteradament que recela de Barcelona, no ha acompanyat a la seva candidata i ha aparegut poc per la capital. Si Rcat no tenia gaire possibilitats, la campanya l’ha deixat sense cap.

Esquerra ha seguit un model similar. Reagrupament va omplir l’auditori i ERC el palau de la música. Tret d’això la campanya dels republicans a Barcelona ha partit de la base de donar per perduda la capital. Solidaritat ha comés la mateixa errada. Un sol acte central amb Laporta a Barcelona és poc. Tret de les visites als mercats Laporta no ha aparegut per Barcelona. Cert que l’han suplert altres membres de la llista, transversals i de pes important, com López Tena, Isabel Clara Simó o Bertrán però la campanya de Laporta s’ha centrat en altres comarques. I també que l'han encertat, i molt, amb els actes a universitats. En canvi a Barcelona, tot i que SI ha estat la que ha fet un esforç major, amb actes a tots els districtes, han estat actes de format mitjà sense el cap de llista. L’avantatge de SI i Esquerra, amb tot, és que els seus candidats són coneguts i això els permetrà, a priori, accedir al parlament.

En tot cas, fora bó que l’independentisme reflexionés que en un sol bloc de pisos de Barcelona poden viure-hi més persones que a poblacions de moltes comarques. Per sort, el món no s’acaba el 28 de novembre i Barcelona Decideix pot fer part del treball en que les candidatures independentistes no han reeixit.