dimecres, 24 de novembre de 2010

351. La partitocràcia mostra la seva putrefacció

L’estat de putrefacció de la partitocràcia a la comunitat autònoma de Catalunya ha arribat a un estat preocupant. CiU i PSOE han protagonitzat el darrer episodi. Després de setmanes fent veure que l’altre no volia un debat a 2 arriben a un acord que sabien il•legal: els debats s’han d’acordar 5 dies abans. La situació ha arribat a un nivell que la JEC ha tingut que intervenir-hi. No sense abans fer una nova mostra de prostració: la Junta de Barcelona ha tingut que demanar opinió a la de Madrid que, amb bon criteri, ha respost que era una decisió catalana. Quan aquesta s’ha pres des de Barcelona CiU i PSOE han recorregut …a Madrid !.

A l’espectacle denigrant que ens ofereixen CiU i PSOE cal afegir la resta de partits parlamentaris: quan resten exclosos del debat posen el crit al cel dient que “Catalunya és plural” però ells mateixos exclouen la resta de formacions que s’hi presenten. A més han imposat uns blocs electorals que com recull un informe del propi Consell Audiovisual és una excepció a tot Europa. Només l’estat francès té un sistema tant tancat, opac i deplorable com el dels blocs electorals de minutatge. Però fins i tot a l’hexàgon el sistema és més flexible.
Tot plegat tenint en compte que aquests partits s’han pujat un 9 % el que cobren de l’erari públic per fer la campanya i s’han repartit a compte el 30 %. Tots estem pagant els anuncis dels ultra espanyolistes nus, els adhesius de Super Montilla, els videojocs del PP matant independentistes o la valentia de la gent d’ERC per regalar dues vegades la Generalitat al PSOE.

De totes les forces avui fora del parlament sembla que només Solidaritat té opcions reals d’entrar-hi. Com diu un dels seus candidats: 'la partitocràcia impedeix la pluralitat d'opcions i que els ciutadans puguin escollir amb coneixement entre tota l'oferta electoral'. Fora bó que aquesta coalició esdevingués veu dels sense veu. Per exemple renunciant al seu temps en els blocs electorals, exigint la reducció de les despeses electorals pagades amb diners públics o forçant debats oberts a forces extraparlamentàries.

2 comentaris:

  1. Què ens podem esperar d'uns partits que recorren a Madrid una decisió presa a Catalunya? Res de res. Això és el que ens ofereixen el Mas i el Montilla.

    ResponElimina
  2. Sí, ha estat una metàfora del que són. Fan veure que es barallen quan en realitat no és així. Després van a Madrid a demanar que hi posi pau.

    ResponElimina