1) Les compres de l'administració s'han de fer a preu de mercat. Cada compra ha de tenir 3 ofertes prèvies de proveïdors diferents. Les despeses, doncs, s'han de justificar no com fan els espanyols.
2) Qualsevol decisió d'un funcionari públic ha de ser transparent a qualsevol persona excepte les de seguretat. No hi ha confidencialitat com la que ha argumentat el president de la Generalitat per regalar, a canvi de res, 3 milions d'€ a Iñaki Urdangarín o els actuals informes de la Generalitat.
3) Transparència total en els ingressos de tots els ciutadans. I tots vol dir sense excepció. Avui dia és impossible saber, per exemple, quant guanya la primera dama del govern amb 10 càrrecs a l'esquena o el que guanya el cap d'estat que avui és "secret d'estat" malgrat els esforços innegables d'IU i ERC.
4) No hi ha alcaldes (excepte a la capital) sinó un consell elegit per la població i que nomena un funcionari amb experiència i que pot ser acomiadat en cas de mala gestió. Seria impossible la successió d'alcaldes ineptes que ha patit Barcelona, una Rita Barberà triturant València o un cas Pretòria.
5) No existeixen càrrecs de confiança. Per exemple els secretaris d'estat són funcionaris de carrera i no pertanyen a cap partit polític tot el contrari que a l'estat espanyol o a Catalunya on tot director general ha de dur el carnet a la boca i no justificar cap mèrit. A Finlàndia els partits escullen els càrrecs després d'unes proves de capacitació.
6) Els càrrecs de l'administració es nomenen per mèrits obtinguts i no per pertinença o afinitat a partits. Això permet qualsevol accedir-hi. A l'estat francès s'aplica un model elitista on els funcionaris surten majoritariament de l'ENA (una escola especial només per a èlits) previ pas per partits.
7) Direccions col·legiades des del nivell local fins al consell de ministres. No hi ha un individu que decideix per tots fugint del presidencialisme que pateixen els catalans del nord amb Sarkozy o, com va explicar Carretero, que un conseller es llevi destituït de sobre pel rampell del president de la Generalitat de sobte.
8) Proporcionalitat en les penes. Les multes es posen tenint en compte els ingressos de cada infractor.
La veritat és que veien quelcom així un aniria a viure a un país com Finlàndia. Jo que sóc funcionari no tinc ni idea del que cobra exactament un superior meu si és que ell no m'ho vol dir. Tornant a Finlàndia, potser hi té a veure molt la influència del protestantisme, els països Europeus on és predominant aquesta religió acostumen a ser llocs menys corruptes i amb un grau de moralitat funcionarial més alta.
ResponEliminaSí que donen ganes de viure a un estat així. I molt interessant la possible influència de la religió. Precisament els estats més corruptes són ortodoxos com Grècia o Rússia.
ResponElimina