337. La nova presidenta de Catalunya Nord també es va manifestar pel català

Dissabte es va celebrar, a Perpinyà, la manifestació que commemora l'amputació de Catalunya i la incorporació d'algunes comarques a l'estat francès. Arran d'una vaga que va evitar l'arribada de sud-catalans, es va desfer un enigma. Deien, els francesos, que la manifestació no atrauria mai ningú sense ajuda de gent del sud. Segons Vilaweb hi va haver unes 2.000 persones, altres mitjans com Nació Digital, La Clau o el Front Nacional els xifren en un miler. L'Independant, anomenat popularment “Le-dependent” els xifra en 500. Són, si fa no fa, les xifres habituals una mica menors, potser, però que demostren que el catalanisme a Catalunya Nord el fan persones d'allà i desmenteix la teoria exògena.

Un segon element fou l'aparició de cartells del grup Terra i Poble una escissió identitària del Front Nacional ara vinculada al nou partit Nova Dreta Popular. Ja fa anys que aquests grups intenten fer un missatge “regionalista” però aquest cop han anat més enllà. No han participat a la manifestació, on no se'ls accepta, però han encartellat tot el recorregut de la marxa amb els seus lemes “Resistència i reconquesta”. Això ha provocat les ires de l'extrema dreta més pro-francesa, el Front Nacional, que ha definit la manifestació com “Euro-regionalisme antifrancès” i “separatisme català” obviant que la majoria de reivindicacions, dissabte, eren culturals.

Catalunya Nord té un govern propi, el consell general de Pirineus Orientals, que forma part de la regió Llenguadoc-Rosselló. El seu president era G. Freche, un individu peculiar. La seva mort recent ha provocat que el cap del consell, C. Bourquin favorable al català, el succeeixi al capdavant del govern regional. La nova presidenta del consell general serà Hermeline Malherbe-Laurent, una dissident del PS. Com recull l'Independant la flamant nova presidenta va optar, dissabte, per acompanyar els manifestants en defensa de la cultura catalanes. Com diu el diari: “una senyal d'una acció més forta a favor del català'”. De moment, un signe clar que el català, al nord, no para de guanyar aliats de famílies polítiques ben diverses.