346. Campanya electoral ofegada per la partitocràcia

Qui participa en la campanya electoral té sovint una sensació: és al límit de cometre un delicte. Només es pot repartir propaganda allà on la misteriosa Junta Electoral Central decideix. No es poden penjar cartells fora dels plafons destinats a aquest objectiu. En molts casos aquests plafons són impossibles de trobar. Posar un cartell suposa una multa i les policies locals fan un esforç per perseguir els abnegats militants. Per explicar el projecte, repartir propaganda, cal anar on hi ha les persones. Per exemple un centre comercial. Immediatament apareixen guàrdies de seguretat advertint-te que és prohibit. Un exemple el narra el secretari d’Alternativa de Govern però tothom que faci campanya ho ha viscut.
Tothom?. No. Els adherits als partits parlamentaris tenen un altre escenari. Els cartells els hi enganxen empreses especialitzades, les pancartes també. Tenen, a més, una subvenció que paguem tots. Aquesta campanya se l’han augmentada un 9 % respecte al 2006. Per més Inri s’han repartit, a compte, el 30 %, del que els hi correspondrà si obtenen bons resultats. I si no?. No se sap. Hi ha molts més exemples però el més aberrant és el dels blocs electorals televisius que denuncien, cada dia, els periodistes de TV3. Per cert, fora bó que algun dels partits que vol entrar al parlament anunciés que, en cas d’entrar, denunciarà aquests blocs. Com també és aberrant que cada dia emetin els anuncis dels partits de sempre al mateix horari i els de la resta per la matinada.
En diuen democràcia però la veritat és que 6 partits han creat un entramat per protegir-se en un pur estil dictatorial. I el dia 28 sortiran a lamentar-se de que la participació ha estat molt baixa.