331. La profunda divisió de l’unionisme espanyolista a Catalunya

L'unionisme espanyolista més dividit que l'independentisme

Darrerament hi ha hagut nombroses crítiques al fet que l’independentisme presenta divisió interna. No es tracta de cercar consol en la desgràcia aliena però a vegades va bé mirar al davant per saber on ets. I just al front de l’independentisme hi ha l’unionisme. Van units ells?.
L’unionisme a Catalunya es compon de 3 corrents. Podem excloure-hi a CiU i els d’ICV ja que, tot i defensar la unitat de l’estat, en reconèixer el dret a l’autodeterminació se situen en una mena de llimbs entre l’independentisme i l’unionisme.

L'unionisme moderat
L’ala més moderada dels unionistes la composen el PSOE, el PP, CDS, Alternativa de Govern i Plataforma per Catalunya. Defensen l’autonomia actual en major o menor grau i una suposada catalanitat espanyola. El PSOE català viu tensions internes amb el sector anomenat “catalanista”. La marxa de Maragall o les crítiques de Castells o Mascarell en són testimoni. Fins ara el poder cohesionava el partit però sense el poder li serà més difícil. On aquesta cohesió s’ha trencat és al PP. Després de marxar el sector de J.Piqué han sorgit les crítiques de D. Sirera i un sector oposat al dirigisme madrileny. La més expressiva ha estat la de M. Nebrera que ha format Alternativa de Govern. A les eleccions internes del PP català Nebrera va obtenir el 40 % dels vots. Plataforma per Catalunya manté un discurs ambigu sobre la qüestió nacional però també ha patit l’escissió del Partit per Catalunya de línia més espanyolista.
L'unionisme radical
L’ala radical o neolerrouxista la conformen C’anos, Impulso Ciudadano, UPD i UCE. L’origen d’aquests grups el trobem en el moviment de supremacia del castellà creat arran del manifest dels 2.300, CADECA i l’ Associació per la Tolerància. Durant anys van intentar influir, fins i tot des de dins, per a que el PSOE català adoptés un espanyolisme “tout court”. Fracassats en el intent i davant el creixement de l’independentisme es van veure abocats a crear un partit propi, C’anos, que s’ha esberlat en 3 formacions. Curiosament les 3 tenen com a líders un dels 3 diputats que només fa 4 anys conformaven el grup de C’anos al parlament. Actualment no es parlen entre si. Els més veterans A. Robles (UPD) i J. Domingo (Impuls) es refereixen a  Rivera (C’anos) com el “neng” i els seguidors d’aquest repudien a Robles com el “Bambas” o el “micros” com insults menors i a R. Díez com la “lidercita” o “la divina”. Precisament UPD ha rebut el suport dels eterns Savater, Boadella i Vargas Llosa. Un quart sector de crítics de C’anos encapçalat per L. Bouza Brey va passar-se a UPD d’on van marxar per “manca de democràcia” i ara demanen el vot Ciutadans en Blanc. Un cinquè sector s'ha integrat al PP i el sisè és Unificació Comunista d’Espanya també ha trencat amb C’anos i es presenta en solitari.

L'unionisme ultra
L’ala ultra de l’unionisme a Catalunya la composen una multitud de sigles:
- Les emanades de Falange han acabat als tribunals per reclamar-ne les sigles. De l’originaria FE JONS va sorgir La Falange i d’aquesta s’ha escindit el Frente Nacional. Les 3 organitzacions s’odien profundament i a elles caldria afegir la Falange Autèntica.
- Altres grups tenen poca presència a Catalunya com la CTC carlina o AES. Precisament aquesta darrera va presentar-se a les darreres autonòmiques en al coalició “Endavant Catalunya” junt amb Democràcia Nacional.
- Aquests darrers organitzen l’acte filo-feixista del 12 d’octubre a Montjuïc i ens duen al sector espanyolista anti-immigració. Aquí tenim un festival: DN, Espanya 2000, Alianza Nacional, Partit per Catalunya (escissió de la PxCat) i MSR. DN i E2000 enfrontades fins i tot físicament, en canvi l’MSR va coaligar-se amb el Partit per Catalunya a les europees. També va intentar una aliança amb E2000 i el Frente Nacional però fa uns dies ha trencat tota relació amb els primers. DN intentava presentar-se a les eleccions però no té prou gent.

Fins a 13 llistes a les autonòmiques
En total hi ha 18 formacions unionistes espanyolistes amb presència a Catalunya. I no només testimonials, a les eleccions es presenten dividits en 13 llistes: PSOE, PP, CDS, AdG, PxC, C’anos, UPD, UCE, PxCat (només a Lleida), MSR, FE JONS i el darrers en anunciar-ho el Partit Castellà i el Partit Aragonés (també només per Lleida). D’independentistes n’hi haurà 4 (una només per Lleida).
Qui va més dividit?.