dilluns, 26 d’abril del 2010

169. Comencem a ser-ne molts

Les xifres de les consultes sobre la independència comencen a ser espectaculars. Les consultes s’han celebrat a 461 poblacions, hi han votat unes 500.000 persones i el sí ha obtingut un resultat extremadament contundent: més del 90 %. Com diu de forma excel.lent l’editor de Ràdio Catalunya: l’independentisme es confirma com la primera força del país. Cap moviment polític pot reunir més de 60.000 voluntaris ni generar els fets que s’han produït els darrers mesos.
I cal subratllar-ho: de forma absolutament pacífica i cívica. Això malgrat que Mas acusi l’independentisme de dividir la societat; quan molta gent de CiU ha recolzat de forma entusiasta les consultes. I Montilla parli de la independència amb un to despectiu que només mereixeria, en tot cas, la seva persona. Per cert, com a “bon demòcrata” Montilla ahir no va anar a votar a defensar la seva opció unionista. No hi havia càrrecs en joc.


Hi ha dades que han de fer reflexionar: a Girona han votat 16.000 persones i l’alcaldessa del PSOE ho és amb 11.000 vots. A Olot han votat 7.100 persones a favor de la independència…el PSOE governa amb només 2.000 vots. A Igualada el govern PSOE-ICV té el suport de 6.300 persones mentre ahir van votar per la independencia 7.100, a Manresa el PSOE té l’alcaldia amb 7.000 vots mentre ahir 11.400 persones van votar per la independència.
I tot plegat :
1) sense cap mitjà de comunicació a favor, enmig de l’ostracisme. Sabem que per sortir a les portades és més fàcil que quatre persones col.loquin un cotxe bomba que no que 250.000 votin per la independència.
2) incloent dins els votants als joves d’entre 16 i 18 anys i els immigrants; ambdós sense dret a vot a les eleccions “oficials”.

L’independentisme és ara la primera força el país. S’han acabat els anys de “la minoria independentista” tot i que com bé diu l'Albert és trist observar els titulars dels diaris subvencionats. Ara sabem que som molts, que cada vegada que anem pel carrer i ens creuem amb 10 persones, com a mínim, dues d’elles són dels nostres.
Ara sabem que guanyarem però ens cal trobar el camí per fer-ho.

3 comentaris:

  1. Excel·lent article! Les dades són espectaculars, per molt que alguns s'entestin a negar-ho. Ara ens queda el gran repte de Barcelona. Serà complicat, però vistos els precedents, és possible!

    ResponElimina
  2. Mercès. Fins ahir creia que Barcelona era massa complicat, ara penso que segur que sumarà. I quan arribes a 450.000 persones tot el que sumi només augmenta l'èxit.

    ResponElimina
  3. http://www.radiocatalunya.ca/noticia/20784/

    ResponElimina