169. Comencem a ser-ne molts

Les xifres de les consultes sobre la independència comencen a ser espectaculars. Les consultes s’han celebrat a 461 poblacions, hi han votat unes 500.000 persones i el sí ha obtingut un resultat extremadament contundent: més del 90 %. Com diu de forma excel.lent l’editor de Ràdio Catalunya: l’independentisme es confirma com la primera força del país. Cap moviment polític pot reunir més de 60.000 voluntaris ni generar els fets que s’han produït els darrers mesos.
I cal subratllar-ho: de forma absolutament pacífica i cívica. Això malgrat que Mas acusi l’independentisme de dividir la societat; quan molta gent de CiU ha recolzat de forma entusiasta les consultes. I Montilla parli de la independència amb un to despectiu que només mereixeria, en tot cas, la seva persona. Per cert, com a “bon demòcrata” Montilla ahir no va anar a votar a defensar la seva opció unionista. No hi havia càrrecs en joc.


Hi ha dades que han de fer reflexionar: a Girona han votat 16.000 persones i l’alcaldessa del PSOE ho és amb 11.000 vots. A Olot han votat 7.100 persones a favor de la independència…el PSOE governa amb només 2.000 vots. A Igualada el govern PSOE-ICV té el suport de 6.300 persones mentre ahir van votar per la independencia 7.100, a Manresa el PSOE té l’alcaldia amb 7.000 vots mentre ahir 11.400 persones van votar per la independència.
I tot plegat :
1) sense cap mitjà de comunicació a favor, enmig de l’ostracisme. Sabem que per sortir a les portades és més fàcil que quatre persones col.loquin un cotxe bomba que no que 250.000 votin per la independència.
2) incloent dins els votants als joves d’entre 16 i 18 anys i els immigrants; ambdós sense dret a vot a les eleccions “oficials”.

L’independentisme és ara la primera força el país. S’han acabat els anys de “la minoria independentista” tot i que com bé diu l'Albert és trist observar els titulars dels diaris subvencionats. Ara sabem que som molts, que cada vegada que anem pel carrer i ens creuem amb 10 persones, com a mínim, dues d’elles són dels nostres.
Ara sabem que guanyarem però ens cal trobar el camí per fer-ho.