Diu Artur Mas que la independència divideix la societat. Aquest argument li serveix per a no donar-hi suport. Davant d’aquesta argumentació caldria preguntar-li al candidat ciuenc què, en política, no divideix la societat. No és, la política, l’art de dividir la societat?. De fet els partits polítics, com el seu, es diuen així perquè són “parts” d’un tot, la societat. I partir, d’on deriva partit, és dividir. Si seguim l’argument de Mas ell no hauria de fer cap proposta política, ja que totes divideixen la societat.
Hi ha un fet, però, que disculpa Mas: sap que menteix i que utilitza un argument només assimilable per babaus. El que pretén és captar el votant desencisat del PSOE. Aquest votant és autonomista i espanyol, li provoca urticària la independència i assumeix la catalanitat com un mal menor supeditat a l’espanyolitat. A aquesta gent es dirigeix Mas. Són votants del PSOE però els ha tocat la crisi i en culpen el PSOE. És normal, ja que aquest partit governa als ajuntaments, diputacions, Generalitat i estat. Mas vol els seus vots per governar; i arribar al govern és l'única obsessió d’aquest gran perdedor.
No tot val per guanyar. Mas vol guanyar sobre la base de no obrir gaire la boca, aprofitar els error externs, desdibuixar el seu ideari i, si cal, estripar-lo. A CiU hi ha independentistes i Mas els menysprea de forma evident. L’acusació de dividir la societat, pròpia de C’anos o de l’UPiD, és també un atac contra ells. Mas probablement guanyi les eleccions però per governar cal alguna cosa més. I a ell sempre li ha mancat. Només cal revisar la seva carrera política. Ha perdut en totes, totes, les eleccions on s’ha presentat com a candidat. Les vegades que va fer-ho per ser alcalde de Barcelona i les dues com a president autonòmic. Quan algú té l’ADN de perdedor el mínim que pot fer és cercar complicitats en lloc d’atacar alguns dels qui podrien donar-li suport. Ara, però, serà molt difícil que cap independentista se senti còmode donant suport a Mas. Mas és l’alternativa per a fer fora el PSOE de la Generalitat, fet necessari, però per a poca cosa més. I ara ens cal molt més que un canvi a la Generalitat quan ens estant ofegant com a poble.
Com a candidat de CiU, el Mas sempre jugarà a aquesta ambigüitat. Ara bé, el que sí cal dir és que va guanyar les eleccions, que és diferent a assolir la Presidència de la Generalitat. Per desgràcia, però, molts independentistesw li faran confiança. Malament anem!
ResponEliminaSí va guanyar les eleccions però va perdre "en" les eleccions doncs aquestes són per arribar al govern. Si el Barça guanya 2-1 a l'Inter guanyarà el partit però no l'eliminatòria. I per guanyar les eliminatòries cal passar a la següent ronda.
ResponEliminaPrecisament Mas ha demostrat que pot guanyar les eleccions però aquestes es convoquen per escollir un govern i ell o les perd de ple (casos de Barcelona) o, quedent primer, és incapaç, dues vegades, de formar govern. Això és perdre.
Hola.
ResponEliminaMentre Mas sigui a CiU, no podré tenir cap tipus de confiança en la coalició.
No es defineix, i quan ho fa, decep, per què és autonomista, i per tant, espanyolista. Ja es pot posar la disfressa que vulgui, que al final, sempre, sempre, sempre, dirà que sí, a l'amo, com a fet sempre, i per un preu ben barat.
Gràcies per la visita.
Ens llegim.
Salutacions i independència.
Sí, Mas resta enlloc de sumar.
ResponEliminaNo dubtis que ens llegirem.
http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1787/1/
ResponElimina