Ara que es planteja, des de l’estat espanyol, ampliar als 67 anys l’edat de jubilació dels catalans del sud, caldria aclarir quines són les condicions de jubilació dels diputats espanyols.
Els diputats i senadors del l’estat espanyol tenen dret al 100 % de la pensió màxima...amb 11 anys treballant. Encara més: amb 7 anys s’enduen el 80 % de la pensió màxima segons recull el capítol primer del BOGC en els seus articles 2 i 3. No és l’únic privilegi d’una casta que mai, a la història, ha reduït els seus privilegis en res. Ni crisi ni històries. Hi ha molts exemples com que l’estat paga la seguretat social dels diputats o senadors que perdin l’escó abans dels 55 anys i no trobin cap altra ocupació.
Quan el govern del PSOE ha proposat ampliar les condicions de jubilació això no ha afectat els diputats. Les pensions dels mortals depenen de la seguretat social i les de la casta depenen del pressupost del congrés per un giravolt legal. Surten del mateix lloc però és blinden i es fa veure que no. En el reglament de les pensions dels diputats, aprovat el 2006, es garanteix cobrar la pensió més alta. En el cas de que un senador o diputat no hi arribi les Corts espanyoles s’ocupen de pagar el complement.
Si un membre de les càmeres mor i fou diputat o senador més de 7 anys la seva parella i fills reben una ajuda equivalent a dos mesos per cada any d’exercici.
Cap d’aquestes condicions es modificarà ara amb la crisi. Els diputats guanyen fins a 18.000 € al mes però a això s’ha sumar les dietes de fins a 120 € al dia (150 si surten fora de l’estat), 250 € al mes per a taxis...En tot l’any 2010 només hi haurà 45 sessions a la cambra...i a la majoria ni tant sols es presenta un terç dels diputats espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada