163. La vergonyosa elecció d'Enric Marín

Ahir vam assistir a una altra pàgina vergonyosa de la nostra autonomia i del govern format per PSOE, Iniciativa i ERC...amb la participació decisiva dels darrers. Sense ells res d’aquests darrers anys de vergonya hagués estat possible. Esquerra amb 21 diputats tenia la única clau del govern. Podia haver decidit el futur de Catalunya, haver fet una oposició independentista responsable com va fer l’SNP escocès o fa actualment l’N-VA de Flandes. Va optar per pactar amb els enemics de la independència i els resultats són visibles .

El Parlament nomenà aquest dijous Enric Marín i Otto nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) després de la dimissió d'Albert Sàez. El resum és senzill:
Primer: A. Sàez, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals marxa de sobte per anar-se’n al diari filo-socialista “El Periódico”. Aquest gest demostra ja el seu nivell d’equanimitat: zero.
Segon: El tripartit opta per un altre republicà, E. Marín, pel càrrec. Com no obté els suports necessaris establerts per la llei passa al tercer pas, el de la ignomínia.
Tercer: el tripartit unilateralment canvia la llei perquè no calguin dos terços del Parlament per elegir el substitut d'un membre dimissionari.
Quart: Es vota i Marín és escollit president de la Corporació.
CiU, amb raó, ha criticat el procés mentre PSOE-ERC-ICV diuen que així evitaven la ”paràl.lisi” de la Corporació. Seguint aquest argument es podria escollir, demà mateix, un nou tribunal constitucional. Seguint aquest argument no cal consens per a res. Tot queda paral.litzat si, enlloc de cercar el consens imposes candidats de perfil partidista. I Marín el té, només cal recordar el seu molt recent contra Laporta i Reagrupament Independentista en un article agressiu. Ahir va cobrar el que li pertocava per fer-ho.
No tot, però, és negatiu: en menys de mig any hi haurà eleccions.