161. Egunkaria, una sentència que no fa justícia

Sergi Lòpez (actor): “El tancament d'Euskaldunon Egunkaria és una prova més del franquisme que arrosega l'estat espanyol".

Mònica Terribas (periodista): "El tancament d'Egunkaria és, entre d'altres coses, absurd."

La sentència d’ahir sobre el tancament de l’únic diari en llengua basca que existia el 2003, “Euskaldunon egunkaria” és una victòria tant monumental com insuficient. Monumental perquè desmunta en només una trentena de planes les tesis de l’unionisme radical. Fa més d’una dècada que el senyor Garzón va llençar la idea de “tot és ETA”. Sobre aquesta base a Euskal Herria s’ha produït una veritable cacera de bruixes sobre tot allò que era basc. S’han tancat ràdios, diaris, partits, moviments juvenils, suspesos ajuntaments… Tot ha valgut. El mateix Garzón ara pateix les conseqüències d’aquesta retallada de les llibertats. I s’ho ha guanyat a pols. Els qui el defensen ara, callaven quan ell era l’inquisidor. Com deia molt bé V. Partal la fi d’aquest jutge no ha de significar cap pena sinó una deliciosa batussa entre espanyolistes. Ara aquella tesi. Cal dir que amb aquesta tesi es va cometre l’atac més brutal que ha patit la llengua basca des del franquisme. Els jutges espanyols van arribar a intervenir les coordinadores d’alfabetització en basc (AEK). Pot haver quelcom de més inofensiu que alfabetitzar?.

La victòria és també per les persones, com el brillant Martxelo Otamendi, que han patit aquest llarg procés de 7 anys. Més que possibles tortures, quedar-se sense feina i veure destruït un projecte magnífic com era Egunkaria. També és una victòria de la perseverancia, dels qui han fet de Berria un diari encara més fort i dels qui, també des de la nostra nació, han alçat la veu en defensa del diari. En canvi, queden en entredit els qui han callat, també des dels Països Catalans, en un procés clarament abusiu. En paraules de la sentència: “artifici”, “tesi preconcebuda”, “prejudici” o “mera especulació”. I aquí, gent que es diu nacionalista, ha callat durant 7 llargs anys. Finalment és una victòria pel sistema judicial espanyol, clarament posat en entredit per les seves darreres sentències. Al menys hi ha prou seny com per no passar línies roges o, si es passen, saber tornar a enrera.
Però és una victòria insuficient. El mal ja està fet. I ni una indemnització ho pagarà. La premsa en basc, encara incipient, ha quedat assenyalada amb el dit, estigmatitzada. Hi ha persones que han patit un calvari: possibles tortures, empresonament, congelació de comptes, pèrdua de llocs de treball amb tots els efectes familiars que comporta. No pot ser que s’hagin clausurat sense motiu diversos mitjans (Egin, Egin Irratia, Egunkaria) i tot quedi impune. Tampoc pot ser que els acusadors (Dignitat i Justícia i l’AVT) continuïn dient que la indemnització serà usada per ETA. No pot ser que ara es digui que s’ha fet justícia. Justícia és indemnitzar Egunkaria i posar els mecanismes per a que coses així no tornin a passar. Un dels mecanismes és dissoldre l’anomenada Audiència nacional que és un veritable tribunal d’excepció impropi d’un estat europeu.