Dimarts 28 de juny actua al marc incomparable del Teatre Grec la portuguesa Dulce Pontes. Un escenari idoni per una artista incommensurable. Pontes és qualificada com “la millor fadista però no només una fadista”. Ella, Madredeus i Teresa Salgueiro han fet del fado, música popular portuguesa plena d’enyorança, un cant universal. La seva “Cançao do mar” és un dels cim de la música portuguesa. A més, però, ha conreat estils diferents. Dins la world music ha experimentat amb diversos tocs ètnics com el celta. Dins la música espiritual ha expressat sentiments religiosos de forma potent. “Momentos” (2009) recull els tres estils amb retalls del concert a Constantinopla o, pel que fa al cant espiritual, a una esglèsia portuguesa. Tot plegat fa del còctel de dimarts una experiència de nit, màgia i feminitat elegant. El març de 2010 ja va ser a Barcelona i l'abril d'enguany a Reus.
* Amb el carnet de biblioteques de la Diputació hi ha un descompte del 20 % en el Festival Grec.
Això és un bon article, que hem de ser capaços de ser com som i no d'anar-hi al darrere de qualsevol: que si tenen crisi, que si fan acampades, que si els toreros no sé què, que si la lliga de futbol...
ResponEliminaM'heu obert els ulls i d'ara endavant viuré com si no fos a Espanya: seguint els interessos més quotidians i sense perdre el temps darrere d'uns i altres, que sempre ens enganyen amb temes que, o no podem intervenir-hi o no ens hi deixen.
Així, finalment, després de més de cinc-cents anys, sabré, sabrem què fer i com som, allunyats de la pressió militar espanyola.
Salut, fado i carnet de biblioteca!
Doncs celebro que t'hagi agradat. Viure en un país ocupat no ens ha de provocar deixar de gaudir de l'art.
ResponEliminaI precisament el fado és “world music” car Portugal és independent, si encara for espanyol seria “música regional”.