Dimarts 28 de juny es va celebrar a la seu de la Fundació Catalunya Estat un acte sobre els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. La Fundació ja va dir que la seva seu, a Plaça Catalunya, restava oberta a tots els independentistes per fer-hi actes una vegada Solidaritat (que hi tenia la seu nacional) va marxar arran de la crisi amb Democràcia Catalana.
L’acte d’ahir va omplir la sala central amb més de 120 persones. Les intervencions van aportar un fum d’arguments econòmics a favor de la independència com explica molt bé en Joan Forés. Jaume Vallcorba, de la Fundació, va dir que per resoldre un problema primer cal definir-lo. I el problema que tenim és no tenir estat. De fet anem enrera. Els estudis de 2009 deien que Catalunya seria el quart estat de la UE però segons les dades que acaba de publicar Eurostat ja ha caigut a la setena posició arran de la crisi.
La importància de l’acte no va recaure en el què sinó en el com. L’acte era organitzat per la secció local de L’Eixample de Solidaritat però va tenir el gran mèrit de convidar, com a ponent, Oriol Amorós diputat d’Esquerra. L’imatge dels dos logos, junts, al fons dels ponents era il•lussionadora. Amorós, possible successor de Portabella al capdavant d’ERC-Barcelona i sense gaire facilitat com orador, va dir que sumant tots els vots independentistes a les locals s’hauria tret un resultat espectacular. “Vam debatre estratègies diferents però ara això ja s’ha acabat”. I va afegir que “hem de posar-nos el màxim d’acord, el màxim dels qui estem a favor de la independència”. Un gir de 180 graus respecte als retrets de fa només mig any. Una línia diferent a la de l’inefable Ridao entestat en convertir ERC en una fotocòpia borrosa d’Iniciativa.
Uriel Bertran va incidir més en el debat de pressupostos però el sol fet de convidar a l’acte a ERC quan fa només tres mesos, la mateixa direcció de SI defensava en assemblea que era impossible cap pacte amb aquell partit ja demostra que s’estan començant a obrir els ulls. Els resultats de les autonòmiques reblats per les municipals són de cara fora motiu de certa satisfacció però gestos com el de dimarts (i n’hi ha més) demostren que hi ha un canvi d’estratègia. De fet el moderardor de l’acte, Cristian Guarro de la Fundació i de Som Ràdio, va afirmar que “actes com el d’avui demostren que la unitat és possible”: No hi va haver aplaudiments però tampoc cap xiulet. I aquesta mateixa frase davant d’aquest auditori dita el mes de març hauria provocat una escridassada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada